Ascensió clàssica al Bastiments

Ascensió clàssica al Bastiments

El Circ d’Ulldeter és un indret esplèndid per fer muntanya hivernal, i aquest fou l’objectiu de la darrera visita muntanyenca de l’any 2019.

Tornar a rondar per les Capçaleres del Ter i del Freser i poder-ne redescobrir les seves muntanyes, però ara, sota una ‘capa blanca’, és un autèntic goig!

Junt a uns companys de feina i amics d’aquests, ens vam arribar a l’aparcament de l’estació d’esquí Vallter 2000, per començar a gaudir d’una esplèndida jornada pel Circ d’Ulldeter.

Redescobrint el Circ d’Ulldeter.

Comencem a caminar des del peus de l’estació d’esquí de Vallter 2000. En primer lloc, hem de trobar un petit corriol, que ens permet aproximar-nos al camí principal, aquest el localitzarem fàcilment, de fet, es troba just a la corba de la carretera, on hi ha l’aparcament a la vora de l’heliport.

Es tracta d’un corriol ben marcat i estret, voreja el vessant est de la Costa del Puig dels Lladres, i com a petit detall, en tot moment, anirem caminant per l’esquerra del riu Ter, el qual neix en aquestes muntanyes del Ripollès.

En breus, el camí creua el Pla del Racó, i fou en aquest punt, on el desnivell i l’estat de la neu, ens van fer posar seny i calçar-nos els grampons. En hivernals, en aquest punt podem trobar-nos un bon gruix de neu, ja que ens trobem en un bon clot obac.

Sense aturar-se, es guanyar força desnivell, de fet, en breus serem a cota 2.225 m., quan l’inici del corriol, es troba a escassos 2.090 m.; durant aquest primer tram, podem anar-nos aturant, girar la mirada i veure la panoràmica que ens resta a l’esquena, trobarem en primer terme el Serrat de les Canals dels Hospitalets, i a la nostra dreta, l’escarpat Gra de Fajol Petit, podent-ne admirar les seves canals i crestes.

Arribem als peus del Pla de la Calma, on ens rebrà el Refugi d’Ulldeter; un magnífic refugi guardat, que podrem trobar aixopluc o fer-ne una bona estada i realitzar petites circulars en un entorn immillorable, el Circ d’Ulldeter.

Comencem el camí de Núria a Ulldeter.

Enmig del Pla de la Calma, passat el Refugi d’Ulldeter, i ja ben gramponats, sols ens queda emprendre l’ascens al pic més alt del circ, el Bastiments.

La remuntada no presenta un desnivell gaire abrupte, ans al contrari, l’ascens és còmode i si compteu amb un planell sobre el terreny, veureu que les corbes de nivell són relativament amplies. El sender s’enfila pista amunt, tot i que si feu l’excursió hivernal, com és el cas, sols cal identificar la pista d’esquí i vorejar-la amunt.

El sender que seguim des del Pla del Racó, és el GR-11, que en aquest tram, s’identifica com el Camí de Núria a Ulldeter -una travessa pendent a la meva motxilla-.

La panoràmica que podem admirar, és completament diferent a la d’abans d’arribar al refugi, ara, davant nostre resta el Bastiments, l’Esquena d’Ase, el Coll de la Geganta, i tot el circ que formen aquestes muntanyes, junt al vessant nord del Gra de Fajol; no serà fins a mig camí, que intuirem l’imponent Coll de la Marrana.

Primera fita al Circ d’Ulldeter, el Coll de la Marrana.

Recordo la primera vegada que vaig veure el Coll de la Marrana; feia ben poc que havíem començat a caminar des de l’aparcament, al refugi ens vam aturar a beure aigua de la font, i vam seguir camí amunt, remuntant desnivell amb comoditat… De sobte, carenejant l’ascens al Bastiments, vaig veure aquella fantàstica ‘paret’. Vaig tenir la sensació de basarda i d’afany de repte. A mesura que anàvem aproximant-nos als peus del coll, vaig poder identificar la ziga-zaga del camí. El vam ascendir amb calma i serenor, i això sí, amb un munt de parades, no sols per recuperar l’alè, sinó per admirar l’altre vessant del circ.

Arribats al capdamunt del Coll de la Marrana, es descobreix tota la Coma de Freser, envoltada pel Pic de Freser, el Pic de l’Infern, el Pic de la Vaca, el Puig de Tirapits i la Serra de la Vaca. Quin paratge, com probablement ho farà tothom que hi hagi estat, us recomano seure en qualsevol roc de la collada, i badar tot mirant aquesta coma de les Capçaleres del Ter i del Freser.

Excursions des del Coll de la Marrana.

Un cop al Coll de la Marrana, les opcions d’excursions són múltiples.

  1. Resseguir el ‘Camí de Núria a Ulldeter’ (GR-11), tot creuant els Aigols Podrits, on neix el riu Freser, i remuntant la Cometa fins al Coll de Tirapits.
  2. Ascendir al Bastiments, i sondejar la circular al Circ d’Ulldeter, carenejant pel Puig d’Ombriaga, el Cim de Bacivers i el Pic de la Dona, finalitzant-ho a la Portella de Mentet.
  3. Remuntar el Gra de Fajol i rondar les Crestes del Gra de Fajol, arribant al Gra de Fajol Petit.
  4. Baixar la Coma del Freser fins al Planell de les Eugues, on s’hi troba el Refugi de Coma de Vaca.

Entre molts altres itineraris que podem emprendre des dalt del Coll de la Marrana, nosaltres vam optar per ascendir al Bastiments i, un cop coronat, desfer camí fins a l’aparcament i anar a fer un bon dinar.

Ascens al Bastiments des del Coll de la Marrana.

L’ascensió clàssica al pic de Bastiments, es fa des del mateix coll, de fet és ben intuïtiu i assequible.

En un principi, el camí voreja el vèrtex del Coll de la Marrana, i passats uns centenars de metres, el sender s’enfila en direcció els Emprius. És important no badar en aquest punt, ja que si deixem de comptar amb la referència del cim, podem acabar anant camp a través per dalt de la Feixa Llarga, i arribar a les Arpelles del Freser, als peus del Coll de Freser.

Seguit del primer replà -a partir de la cota 2.650 m.-, anomenat els Emprius, el desnivell esdevé més pronunciat, i en aquest punt i durant un ascens hivernal, els grampons i piolet esdevenen elements imprescindibles per superar aquest graó muntanyenc.

Arribats al cim del Bastiments, podrem identificar-ne diferents parts: la primera és la Creu de Bastiments, una majestuosa creu, plantada l’any 1994, en motiu del 75é aniversari del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG); seguit de la creu, al cim hi trobem el vèrtex geodèsic a 2.881 m.; enmig de la carena, hi ha el Pas del Bou i en el darrer tram, hi ha el conegut Piolet de Bastiments.

El regal panoràmic del Bastiments.

La panoràmica integral que podem admirar des del capdamunt del Bastiment, és increïble: començant pel Circ d’Ulldeter, fins la Portella de Mentet, la Portella de Morens i el Puig de Coma Ermada al fons; creuant el circ, hi trobem el Gra de Fajol i es pot arribar a intuir el Gra de Fajol Petit; al vessant francès del pic, hi trobem el Circ de Bacivers, podent-lo rondar creuant el Coll de Bacivers, pujant al Pic de Prat de Bacivers i, fent un bany al menut Estany de Bacivers; sols des del vessant més occidental del pic, podrem identificar el Coll de Freser o Collada de Coma Mitjana, els cims que ressegueixen la cresta, i la vall francesa que compta amb l’encant de l’Estany de Coma Mitjana.

En darrer lloc, la panoràmica per excel·lència d’aquest pic, és el de la Coma de Freser a primer terme, delimitada per la Serra de la Vaca, el Bac del Freser i la Serra del Catllar, aquesta amb els pic del Puig de Fontlletera i el Balandrau; i si es compta amb un dia esplèndid, arribarem a veure gran part de Catalunya, amb massissos ben identificables, com el Montseny, l’Obac o Montserrat entre altres.

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, em tenen completament captivat; hi he passejat força, però la il·lusió de descobrir i compartir els seus racons, a través de diferents itineraris, és ferma; i en aquesta ocasió, poder tornar a calçar-me els grampons pel circ i el cim, va ser veritablement enriquidor.

Salut i muntanya!

By | 2020-03-17T19:36:55+00:00 diciembre 29th, 2019|0 Comments

Deje su comentario