Circular per la Muntanya de Montserrat

Circular per la Muntanya de Montserrat

La muntanya de Montserrat, és molt més que un massís, tot el que l’envolta i els records que cadascú en té, la converteixen en un veritable refugi.

Amb el bon amic Martí Tarradas, compartim aquesta passió per la muntanya montserratina i el seu simbolisme, i sols és durant les excursions que hem compartit en aquests darrers anys, que es descobreixen les amistats i les inquietuds i valors compartides.

Per aquest motiu, en un afany d’improvisar, caminar força, acumular desnivell i descobrir en majúscules, vam optar per tornar a rondar per la Muntanya de Montserrat.

Excursions des del Monestir de Montserrat.

Arribats al Monestir de Montserrat tenim un munt d’opcions per continuar descobrint la muntanya, com per exemple:

  1. Camí de Sant MiquelPorta de Sant MiquelRoca de la LlicènciaCreu de Sant Miquel – ermita de Sant MiquelBassa de Sant MiquelPla dels SoldatsSerra Llarga Pla de les TaràntulesFunicular de Sant Joan – ermita de Sant Joan – ermita de Santa Magdalena
  2. Escales dels PobresPas dels FrancesosSanta AnnaPla dels OcellsSerra de l’Alzina de les PaparresTabor – cim de Sant Jeroni
  3. GR-172 (sentit Santa Cecilia) – Escales dels PobresPas dels FrancesosSanta AnnaMiranda dels ErmitansSant BenetPla de la Trinitatels DegotallsSanta Cecilia de Montserrat

Entre d’altres, també podeu seguir els itineraris que se’ns ofereix des del Patronat de la Muntanya de Montserrat, els quals ens permetran conèixer les Ermites de Montserrat, entre molts altres racons montserratins.

Un cop al ben mig de la Plaça de l’Abat Oliva, vam escollir ascendir les Escales dels Pobres, amb una bona fita entre cella i cella, realitzar una circular -sols estudiada sobre mapa-, passant per llocs que cap dels dos havia trepitjat, tot coronant el cim de Sant Jeroni, i tornant pel Camí Vell de Sant Jeroni.

Circular a la muntanya de Montserrat.

Les Escales dels Pobres s’enfilen pronunciadament pel vessant nord del Torrent de Santa Maria; és en aquest primer tram, on aturant-nos en algun replà, podrem admirar tot el conjunt del Monestir de Montserrat i el seu teló de fons muntanyenc, amb la Serra de l’Hospici en primer terme i ja a l’horitzó, el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Pujant graons, remuntarem el torrent, arribant al conegut Pas dels Francesos, ben fàcil de reconèixer, gràcies a l’estret pas entre roques, on gràcies a unes escales en perfecte estat i una fina barana, es supera un fort desnivell -ens cas d’anar d’excursió amb canalla, si passem per aquest pas, podem explicar la llegenda del ‘Timbaler del Bruc’-; seguir del Pas dels Francesos, s’arriba a la Plaça de Santa Anna.

La Plaça de Santa Anna, és una autentica cruïlla de camins. La primera opció, i la més concorreguda, és resseguir el camí en direcció Sant Jeroni, i la segona, és emprendre el camí que porta al Monestir de Santa Cecilia (GR-4 i GR-172). Com bé recordareu, la fita d’aquella jornada, era fer una circular ben digne, i vam optar per la segona opció.

Ermites de Montserrat: Sant Benet, Santíssima Trinitat i Sant Dimes.

El camí des de Plaça Santa Anna és ben clar, i en pocs metres, s’arriba a la Miranda dels Ermitans, on hi ha un espectacular mirador, que ens permet contemplar el monestir i intuir la Serra Llarga.

Passat aquest mirador natural, trobem una bifurcació, i amb voluntat d’improvisar i descobrir, vam resseguir el que és el PR C-19, el qual porta fins a l’ermita de Sant Benet. A l’antiga ermita de Sant Benet, actualment hi ha un petit refugi, força freqüentat per grups d’escaladors que visiten i grimpen les agulles més orientals del massís.

El corriol surt de Sant Benet, vorejant agulles com el Gat, la Trumfa, la Mòmia o el Pebrot, arribant així a les restes del conjunt de l’ermita de la Santíssima Trinitat. Passada l’antiga ermita, el sender condueix fins al Pla de la Trinitat, on a la cruïlla de camins -excel·lentment indicada-, podem recuperar l’afany d’improvisar.

Lliures i sense cap pressa, vam escollir continuar endinsant-nos en el mateix pla; l’orientació ens deia que podríem arribar a veure el Monestir de Montserrat des del capdamunt de les agulles que hi ha sobre la mateixa plaça… I quasi ho encertem!

El camí careneja un bon bloc del massís, i en un parell o tres de centenars de metres, s’és davant de l’agulla on hi ha edificada l’ermita de Sant Dimes. Aquest conjunt, està construït just sobre el monestir, i deu comptar amb una panoràmica excel·lent… Tot i que al portal web del Patronat de la Muntanya de Montserrat, s’indica: “Per arribar-hi s’han d’agafar unes escales des de Santa Anna que donen a un camí que està en bon estat. L’ermita de Sant Dimes es troba una mica lluny del Monestir, a més d’una hora de distància”; no intenteu accedir-hi -la porta d’accés és tancada amb pany-, i les escales que pugen al conjunt, són rere aquesta porta.

Continua la circular, rumb a Santa Cecília.

Feta la visita a les tres ermites dels voltants del Pla de la Trinitat, prenem rumb al Monestir de Santa Cecília; segons el mapa, no hi ha pèrdua possible, i seguit de varies fites amb indicadors, el camí és clar, s’ha de resseguir el Camí de l’Arrel (GR-172 o GR-4), en direcció a Can Maçana [vegeu itinerari].

Aquest tram del sender de gran recorregut, voreja tota la cara nord del massís de Montserrat. A l’inici, encara sense haver començat a caminar, des del mateix Pla de la Trinitat, observarem els cingles de Montserrat, podent-ne identificar varies de les agulles que donen al vessant nord-oest de la muntanya.

L’itinerari creua veritables boscos, i el desnivell es lleugerament negatiu; arribant a la Plana de la Vella (just sobre els Degotalls), haurem resseguit varis sortints del massís, és en un d’aquests, on vam sorprendre a un parell de cabres que rondaven per la zona, fou veritablement màgic.

Indrets com el de la Canal de la Font del Gat, són espectaculars; amb certa fortuna, si alcem la vista, entre els arbres, trobarem una escletxa dins del seu brancam, que ens permetrà admirar les agulles i cingles del massís; en aquesta canal, s’hi poden intuir l’agulla la Roca de Sant Salvador, el Fesolet o els Falutats, al ben mig de la canal, el Coll de la Canal Plana i a l’altre vessant, el Serrat de les Barretines, el qual tocarà vorejar-lo, en un parell de sortints.

Just sobrepassat el Serrat de les Barretines, s’arriba a la Canal dels Arítjols, on la majestuositat d’una agulla montserratina, eclipsa el protagonisme de la canal; es tracta del Cavall Bernat, una agulla de 1.110 m., coronada per una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

  • L’actual imatge de la Mare de Déu de Montserrat, s’instal·là al capdamunt del Cavall Bernat, el 25 d’octubre de 1987 (iniciativa promoguda per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i el grup Amics del Cavall Bernat), la qual substituïa a l’anterior imatge, que fou robada o estimbada. L’anterior imatge de la Mare de Déu, es va instal·lar el 21 d’octubre de 1956; però fou l’any 1954, que al declarar la Moreneta,  patrona de tots els esportistes barcelonins, un sector de l’excursionisme català, plantejà fer una imatge de la Mare de Déu d’alumini fos a partir d’estris excursionistes, i entronitzar-la al cim del Cavall Bernat; es feu una crida a la població, per recollir tota mena d’utensilis d’alumini per fondre, com per exemple cantimplores, plats, fots, forquilles, … Fou tanta l’aportació rebuda, que amb l’alumini restant de la imatge, se’n crearen medalles commemoratives.

El Camí de l’Arrel, continua vorejant els cingles montserratins, i just passada l’agulla del Cavall Bernat, s’identifica la Paret dels Diables, carenejada per l’Escletxa dels Teixos, i les agulles de la Miranda de Sant Antoni, i del Serrat de les Onze.

Enfilant el darrer tram de la circular pel vessant nord de la Muntanya de Montserrat, trobem la Canal dels Avellaners i la Balma dels Patriarques; és en aquest punt, on ja ens trobem en la completa obaga de la muntanya, i fàcilment veurem rajar aigua d’enmig dels conglomerats.

Passada la Bateria de l’Hospitalet, ja s’albira Santa Cecília, abans però, restarà creuar les Roques de Carles, uns blocs de considerables dimensions, situats a la vora del camí. Aquest tram finalitza el seu camí, just a l’àrea d’esbarjo de l’antiga abadia benedictina de Santa Cecília de Montserrat [visitable].

Grimpada montserratina per la Canal de Sant Jeroni.

L’excursió circular que ens havíem plantejat en un inici, comptava amb coronar el cim de Sant Jeroni (1.235 m.)… Un cop a Santa Cecília (a 680 m. d’alçada), les opcions són ben escasses, per no dir única, i és diu: Canal de Sant Jeroni.

Dit i fet, havent menjat un parell de ganyips, motxilla amunt i a refer camí fins la cruïlla de senders; enfilem el camí en direcció a Can Massana (GR-172), i és aquí on la nostra orientació ha d’esdevenir clau, ja que a pocs metres, el camí es torna a bifurcar, havent-hi un que clarament s’enfila en direcció els cingles de Montserrat, hem de seguir aquest corriol.

El corriol ens ha de conduir fins als peus de la Canal de Sant Jeroni, la creuem, i la resseguim sense miraments, pel sender que la voreja. És a partir d’aquest punt, que l’ascens es pronuncia considerablement, el camí és ben sinuós.

A mesura que un s’endinsa a la canal, es deixa d’albirar el conjunt de Santa Cecília, i ja a mitja Canal de Sant Jeroni, és on hi ha el primer reclam tècnic de l’ascens. Enmig del torrent, hi ha situats tres gegantins blocs de conglomerat, per superar-los, hi ha un petit equipament per remuntar-los, i seguit d’aquest, trobarem una escala fixa, que permet sobrepassar un roc, el qual sense escala, no es podria remuntar amb una simple grimpada.

Passat aquest tram més tècnic, continua el ‘quilòmetre vertical’, i és en a partir d’aquí, on s’agrairà moltíssim una bona sola del calçat, ja que el sol deixa d’estar format per rocs conglomerats, i la canal s’endinsa en un bosc completament mediterrani, amb vegetació mitjana i corriols de terra.

Just en aquesta canal, i abans d’arribar al coll, que al sentir moure’s arbustos del voltant del camí, ens vam aturar i fer silenci; rere un matoll, hi havia una cabra fent un mos, de fet, vam estar durant quasi deu minuts, a escassos metres de l’animal, i aquest anava menjant tranquil·lament. Seguit de badar i fer-li un vídeo [vegeu vídeo], vam marxar i deixar l’animal continuar amb la seva llibertat feréstega.

Seguit d’aquest contacte amb la fauna montserratina, en breus vam arribar al capdamunt de la Canal de Sant Jeroni, i al veure entre alzines, el cim de Sant Jeroni, vaig tenir un primer sentiment de satisfacció, ja que la circular ja gairebé la teníem a la motxilla!

Coronem Sant Jeroni i admirem les seves panoràmiques.

Ja dalt de la Canal de Sant Jeroni, i seguint amb la idea de caminar força i redescobrir la muntanya, vam acostar-nos a la Roca del Migdia, des d’on es pot albirar gran part del massís de Montserrat tenint en primer pla el Serrat del Moro i l’heliport, a part de poder contemplar una excel·lent panoràmica catalana.

Arribats en aquest punt, sols ens queda baixar fins a l’ermita de Sant Jeroni, i seguir el camí pavimentat fins al cim de Sant Jeroni, tot passant pel Monument a Verdaguer i els diferents replans que pugen a aquesta agulla montserratina.

“Incomprensible… però així és la muntanya!”, després d’un parell d’hores ben bones caminant, vam arribar al cim, i una espessa boira s’enganxà a les cotes més altes del massís; no vam veure absolutament res. La muntanya continuarà sent-hi, i les panoràmiques, tot i comptar amb el mateix horitzó, no són sempre les mateixes.

Vam baixar del cim ràpidament, i abans d’arribar al Monument a Verdaguer, la boira es va dissoldre per art de màgia, i vam optar per pujar un altre mirador natural de Montserrat. Baixant vam intuir un petit corriol, el qual ens va portar fins a l’Albarda Castellana (1.178 m.), des d’on vam poder contemplar gran part de la muntanya.

El cim de l’Albarda Castellana es troba al ben mig del massís, és des d’aquí on podem identificar tots els vessants de la muntanya; si dirigim la mirada cap a l’est, albirem la Serra de l’Alzina de les Paparres, la Serra de les Lluernes, el Pla dels Escurçons, la Tebaida, el Pla dels Ocells, la Miranda de Santa Magdalena, tot albirant la Serra Llarga; mirant pel vessant sud del massís, a primer ple veiem agulles com el Cigronet o el Camell de Sant Jeroni, entremig el Clot de la Sajolida i la Serra de la Sajolida; i ja girant els ulls cap a l’oest, la Canal del Migdia ens dona la benvinguda a les agulles del massís, amb el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, la Salamandra, l’Eco Inferior, l’Eco Superior i les Talaies.

Descens al Monestir de Montserrat per la Serra de l’Alzina de les Paparres.

Amb la darrera grimpada a l’Albarda Castellana, s’emmarca el final d’aquesta fantàstica circular montserratina. El descens d’aquest turó, ens porta a la zona del Tabor, on s’agafa el Camí Vell de Sant Jeroni, el qual s’endinsa a la Serra de l’Alzina de les Paparres, recorrent uns boscos increïbles, resseguint el Torrent de Santa Maria.

El descens s’agilitza, ja que el sender està molt ben marcat i força regular, en poca estona s’arriba al Pla dels Escurçons, es creuen la Canal Plana i el Pla dels Ocells, i ja s’encara el darrer tram de descens, fins a Santa Anna; un cop arribats a aquest punt, sols resten els prop de 800 graons de les Escales dels Pobres, tot enllestint la circular a la Plaça de l’Abat Oliva.

Amb aquesta circular montserratina a la butxaca, amb un recorregut de 15,6 km. i un desnivell positiu acumulat de quasi 1.470 m.; sens dubte, unes xifres que parlen per si soles, però el que no es pot explicar, és el que he procurat descriure amb les paraules i imatges d’aquesta increïble excursió per la Muntanya de Montserrat.

Com bé suposareu, seguit de l’excursió, vam rondar pel Monestir de Montserrat, tot visitant-ne la Moreneta i el Cambril, podent clausurar una excursió per emmarcar: redescoberta de la muntanya i creixement de l’amistat.

Salut i muntanya!

By | 2020-03-30T09:00:41+00:00 enero 26th, 2020|0 Comments

Deje su comentario