La descoberta del Berguedà amb joves

La descoberta del Berguedà amb joves

Fa cinc anys que a finals de juliol, marxo deu dies de colònies d’estiu amb el Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar; enguany ha estat el tercer estiu que formo part d’una de les rutes de cinc dies dels grups més grans d’aquesta entitat.

Les aventures de l’esplai i de les colònies són ben grans, i compartir-la amb companys monitors i monitores ho enriqueix més; això si, descobrir una comarca amb joves i amb una dinàmica totalment nova pel conjunt: és quelcom ben espectacular per a un mateix.

El context de la ruta

El grup que vam marxar de ruta, érem un total de 15 persones; 12 joves de setze anys, i un equip de monitors de tres.

Per a la immensa majoria dels participants era la primera vegada que s’anava de ruta en unes colònies d’esplai; i cal fer esment que tots en teníem moltes ganes; la novetat marcava unes expectatives, les quals van ser superades en escreix al llarg de tota la ruta.

El físic no era quelcom que preocupes des d’un inici a la majoria dels membres del grup; les preocupacions semblaven més orientades cap al menjar i els àpats durant l’activitat; una preocupació ben normal, si no s’havia fet cap ruta anteriorment amb l’esplai.

Amb l’equip de monitors, a finals de juny, havíem fet la prèvia de la ruta; d’aquesta forma els monitors coneixeríem el terreny, les etapes i tots els recursos disponibles durant l’activitat; la prèvia permet desenvolupar la ruta amb seguretat i confiança envers el grup de participants del qual se n’és responsable.

Un cop llegiu la ruta i la conegueu un xic per sobre, veureu que les etapes poden ser modificades; que la distancia i desnivell són majors a l’etapa purament, ja que hi sumem tota les petites excursions que fèiem entre les etapes; i també veureu (o almenys us ho faig saber) que és una ruta espectacular i que es viable per fer-la amb canalla.

Qualsevol pregunta que us sorgeixi, no dubteu en preguntar-me: CONTACTE.

Una ruta i cinc dies

La ruta que vam fer aquestes colònies del CEP Premià de Mar, creuava de dalt a baix, gairebé mitja comarca del Berguedà

Primera etapa: Rasos de Peguera – Peguera – “l’Estany” (sobre Corbera) [13km, +800m]

L’inici de la ruta fou a Rasos de Peguera, on s’hi troba una antiga estació d’esquí alpí; hi vam arribar en autocar, sota una pluja intensa i emboirada (durà uns deu minuts comptats) i vam emprendre el camí en direcció Peguera; el camí: una pista forestal que ressegueix els Rasos entre el Collet del Catllari i la Collada de Peguera, a la zona de el Tossal, ens vam desviar de la pista en direcció Peguera, seguint les marques d’un PR; aquest camí (camp a través) ens porta fins al Pla de les Basses, l’obaga dels Rasos que ja ens dona la benvinguda a Peguera.

Peguera, un poble abandonat pertanyent a Fígols, era l’objectiu de la primera etapa; però veient el ritme que duia el grup, la previsió de la meteorologia i la manca de cobertura de mòbil a l’indret, vam decidir continuar caminant i fer un tros de la segona etapa (programada per l’endemà); amb aquesta decisió de darrera hora empreníem el darrer tram del Camí dels Bons Homes (GR-107); el qual seguiríem fins diumenge al arribar al Santuari de Queralt; abans però, omplir cantimplores a la Font de Cal Coix, una font que trobareu seguint la pista que baixa de Peguera en direcció Fumanya.

El camí que ens quedava era de desnivell positiu majoritàriament, almenys fins al Coll de les Nou Comes, on allí deixaríem de seguir el GR-107 fins l’endemà.

Vam caminar pel Camí dels Bons Homes fins a l’anomenat “l’Estany”, un racó ben bonic a uns vint minuts del Santuari de Corbera (Castellar del Riu); allí hi passarem tota la tarda i hi vam descansar fins l’endemà.

Segona etapa: “l’Estany” – Santuari de Corbera – Espinalbet – Càmping Font Freda [6km, -350m]

Dissabte 22 de juliol del 2017, la segona etapa de la ruta començava amb un matí ben fred; la zona de l’Estany estava preciosa de bon matí, la boia matinera semblava encadenada al clot format a la zona; érem a uns 1.500m d’alçada i en breus emprendríem una etapa de ‘baixada’ ben digne.

La primera etapa ens cansà a tot el grup una mica, i casualment la segona etapa de menys nivell físic ens permetria recuperar-nos a tots; el dia anterior, al Coll de les Nou Comes havíem deixat enrere el GR-107, ara tocava seguir un PR molt ben senyalitzat; el camí va per la pista forestal i és ample i clara; fins al moment tota la ruta no té gaire pèrdua i té molts rètols amb diverses direccions marcades.

Just abans d’arribar al Santuari de Corbera, en retrobem amb les marques del GR-107, aquí les seguim de nou; al arribar al Santuari de Corbera, vam omplir les cantimplores de nou; si hi passeu, hi trobareu tres banyeres plenes d’aigua amb un munt de capgrossos nedant i creixent; l’aigua que raja omplint les banyeres és bona (cap dels quinze vam patir res de salut després de beure’n).

Un cop als Plans de Corbera no us heu de perdre, la pista forestal continua fent via, però seguiu les marques del GR (blanques i vermelles); les marques guien fins a un corriol que baixa directament cap a Espinalbet; un corriol ben digne per observar la frondositat de la zona; el camí acaba a l’església de Sant Vicenç d’Espinalbet; carrer avall hi trobareu la Font d’Espinalbet, raja aigua ben fresca, no tractada sanitàriament, però vaja, tots en vam beure i tots ben sans en vam marxar!

Del casc antic d’Espinalbet al Càmping Font Freda, va ser un bufar i fer ampolles; per anar-hi vam deixar enrere les marques del GR-107 i vam creuar el poble fins arribar-hi; allí vam descansar: piscina, futbol, zumba, activitats d’esplai, …

Tercera etapa: Càmping Font Freda – Mare de Déu de Queralt – Berga (Grup Colònies a Borredà) [9km, +800m]

Diumenge, tercer dia de la ruta i el seu equador; en aquella etapa que en breus començaríem, deixaríem enrere el Pre-Pirineu i descobriríem l’esplendor del Baix Berguedà (des de les alçades).

De bon mati ja deixàvem el càmping i agafàvem de nou el GR-107, en direcció al Santuari de Queralt; quin camí! Ascensió constant i amb un cel emboirat ben agradable; vam trigar menys de dues hores en arribar al Santuari de Queralt; l’expectativa dels monitors per aquella etapa era una altre que la real, i el grup la va superar amb molt d’escreix.

Un cop al Santuari de Queralt, el descans era més que merescut; tot i així vam fer activitats del centre d’interès de la ruta, i un cop enllestides amb uns quants ens vam aventurar a fer tota la volta a Queralt, pel Camí de Ronda de Queralt; un camí que havia descobert fa anys, però que mai l’havia completat fins que al cap de setmana de la Trobada de Monitors/es del MCECC vam fer-la conjuntament amb centenars de monitors d’esplai; sens dubte, es tracta d’un camí espectacular, que et permet veure les dues vessants de Queralt i gaudir-les tot passejant tranquil·lament.

A Queralt, com he dit, deixàvem enrere la frondositat vegetal i els camins i muntanyes abruptes per endinsar-nos al Baix Berguedà, i amb aquest acomiadament a mitja ruta, també dèiem adéu al sender que havíem seguit fins al moment: el Camí dels Bons Homes (GR-107); ara tocava baixar a la capital del Berguedà.

Per baixar de Queralt a Berga, vam optar pel camí de les capelles; de Queralt a Cal Fumanya, camines per un camí força dret, i amb una constant panoràmica de Berga i el Berguedà davant teu; passes per les capelles dels Dolors, de Sant Jaume i de Sant Jacint; al arribar al mas creuem la carretera, i seguim per un sender fins endinsar-nos a Berga.

Aquella nit la vam passar al local del Grup Colònies a Borredà, els quals ens cediren el local per passar-hi la nit; de nou us agraeixo la confiança que vau dipositar en nosaltres: en els joves, monitors i entitat, gràcies família esplaiera!

Quarta etapa: Berga – Sant Quirze de Pedret – Berga – Càmping Berga Resort [12km, +350m]

Les etapes de desnivell fort de la ruta ja quedaven enrere, i la quarta etapa tenia un objectiu ben clar: el riu Llobregat! Del local vam anar directes cap a Sant Quirze de Pedret, on s’hi troba un espectacular pont medieval que creua el riu Llobregat; allí, com una colla d’eixelebrats, ens vam banyar a les gèlides aigües del riu Llobregat, i hi vam passar el matí i migdia.

Per arribar a Pedret s’ha d’entrar a Berga, i d’allí dirigir-nos cap a la Carretera de Sant Quirze de Pedret, (malauradament) hi ha asfalt fins arribar al pont medieval, per tant si voleu, podeu arribar en vehicle, i allí anar-vos a banyar, o visitar l’espectacular església de Sant Quirze de Pedret, declarada bé cultural d’interès nacional.

Com veieu, l’etapa en qüestió fou ben calmada; malgrat que després del bany al Llobregat, vam tornar a Berga a recollir les motxilles de ruta, i d’allí dirigir-nos al Càmping Berga Resort, on hi passaríem la darrera nit de la ruta de l’Esplai.

Cinquena etapa: Càmping Berga Resort – Avià – Vilamarí – ‘les Vinyes de Vilamarí’ [14km, +250m]

Darrera etapa de la ruta, desmuntem tendes ben d’hora, esmorzem i ens acomiadem del càmping; objectiu: casa de colònies les Vinyes de Vilamari, tot passant pel poble d’Avià, on ens esperava una sorpresa per a tot el grup: dinar en un bar-restaurant després de la ruta!

Per arribar del càmping (situat a un lateral de la C-16) a la casa de colònies, tot passant per Avià, ens vam guiar fantàsticament bé, amb un plànol guia que vam aconseguir un mes abans durant la prèvia de la ruta; el cas és que – a la prèvia de la ruta (al juny) – ens vam adreçar a l’Oficina de Turisme del Berguedà, situada just sota del Càmping Berga Resort; allí vam explicar la nostra ruta i el projecte…

Sols esmentar que vam rebre una atenció magnifica per part l’equip de l’Oficina de Turisme del Berguedà; se’ns proporcionà diferents plànols de la zona: una de la ruta que fèiem durant les primeres etapes, un altre de Berga ciutat, i un darrer més concret per l’etapa que ens patinava més i que encara no havíem fet: la cinquena etapa. Gràcies oficina de turisme, ens van anar genial tots els plànols i recursos que ens vau proporcionar per fer la ruta amb el Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar.

Per arribar a Avià des del càmping s’havia de seguir les indicacions dels cartells ja instal·lats en les cruïlles dels senders; però amb l’ajuda dels plànols que ens havien donat un mes abans, vam anar cara barraca tota l’etapa i vam arribar a Avià amb facilitat; però just abans d’arribar-hi, vam passar per l’església de Santa Maria d’Ávia una preciosa obra romànica que es troba enmig del Pla de Santa Maria.

El darrer tram de l’etapa: Avià – les Vinyes de Vilamarí (casa de colònies); en el primer tram de l’etapa havíem creuat gran part del Pla de Santa Maria, ara el vorejaríem passant entre masos, camps i prats; vam travessar el petit Pla de Sant Isidre, fins arribar a Vilamarí, i d’allí ja érem a tocar de la casa de colònies de les Vinyes de Vilamarí, on tota la resta de grups de l’Esplai ens esperaven amb els braços oberts!

Agraït de la companyia

M’agrada agrair tot allò que m’enriqueix a nivell personal; i els cinc dies de ruta foren uns dies de descoberta de l’entorn, però sobretot de descoberta d’un grup; amb la Sonia i en Roger, els monitors amb els quals fèiem la ruta d’aquests estiu, vam acompanyar a un grup de dotze nanos per la comarca del Berguedà; una activitat que per a tots ells/es era totalment nova i que desitjo sincerament, que en gaudissin de valent; moltes gràcies Roger i Sonia per aquests dies de ruta i de feina prèvia.

Moltíssimes gràcies Tribals per aquesta gran ruta que hem compartit els quinze plegats; la ruta ha estat una carrega d’energia esplaiera molt important per a mi, i desitjo que per a vosaltres també.

De nou agrair personalment a l’esplai Grup Colònies a Borredà, per depositar confiança plena amb nosaltres, a l’hora de deixar-nos el local de Berga; moltíssimes gràcies família esplaiera; i més concretament agrair a en Joan i la Queralt, els quals han estat les persones amb qui hem tingut més contacte durant la preparació de la ruta, i in situ durant l’estada a Berga.

Moltes gràcies Esplai Itaca de Teià, per cedir-nos material de ruta (tendes i masses) per que sense aquets material no s’hagués pogut dur a terme l’activitat dins del pressupost de l’entitat.

I moltíssimes gràcies a totes les famílies del grup de nanos de l’Esplai, per la seva predisposició i agraïment a la informació que enviàvem (quan podíem); per l’interès i bona sintonia general, i sobretot per la confiança amb l’equip de monitors de Tribals i tota l’entitat del Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar.

Gràcies, gràcies i mil gràcies a tothom que ha participat d’alguna forma o altre al desenvolupament de la ruta de Tribals; salut i força muntanya (amb l’Esplai)!

By | 2017-08-14T19:00:21+00:00 agosto 14th, 2017|0 Comments

Deje su comentario