Estimo els llocs per on passo

Estimo els llocs per on passo

L’altre dia, en Joan, un amic de Berga, m’envià un missatge que em va fer pensar en quelcom que mai havia rumiat: m’estimo els llocs per on passo.

I en Joan tenia tota la raó quan em va enviar aquest missatge; m’encanta preparar acuradament les excursions que vaig a fer, és més, tinc excursions estudiades i preparades, que en quan tingui un forat a l’agenda les faré amb il·lusió; per dir-ho d’alguna forma: ‘preparo excursions per sobre de les meves possibilitats’.

La preparació és quelcom que m’apassiona, cerco senders marcats i/o poc transitats, m’interesso per tots els indrets d’interès de la zona, pregunto recursos mitjançant les xarxes o portals webs d’ens de la zona (si ho requereixo), … vaja que preparar una excursió no és pas una bajanada, si es té la voluntat de dedicar-hi temps.

Ja que us comento això de la preparació, us faig un petit spoiler, el proper article serà de ‘com preparo les excursions’; ja el tinc mig enllestit.

La reflexió que mai m’havia fet: estimar-me els llocs per on passo

Com us he explicat, és quelcom ben interioritzat en mi, i mai m’havia plantejat si m’estimava o m’apreciava els llocs i espais que visito i descobreixo.

El cas és que des de ben menut a casa m’han ensenyat a respectar la natura o el patrimoni cultural; anàvem d’excursió a la muntanya, i els pares m’explicaven que aquell edifici era una ermita romànica (després, a Secundaria, en vaig estudiar les característiques i ho vaig recordar), m’ensenyaven que a les vaques del prat no se les ha de molestar pas, i amb compte i molta cura, les pots acabar veient de prop (però seny!); em ‘renyaven’ si llençava a la muntanya el plàstic de la canyeta dels bricks de suc: l’agafàvem, el pujàvem al cotxe i ja el llançaríem en una brossa al arribar a un poble, …

Amb tots els seus actes i xerrades, jo vaig prendre consciencia que s’havia de tenir cura d’arreu per on un passa, i més si un està fent una excursió per la muntanya (generalment, un espai ‘poc’ transitat i més verge que no pas la ciutat).

És per aquest motiu, que quan estic fent una excursió procuro estar atent als detalls, els quals et permeten gaudir un xic més; un exemple és el que us explicaré a continuació, i que fou el fruit del missatge d’en Joan.

Recol·locació d’una fita (abatuda) amb indicadors

Troballa d’una fita abatuda

Aquest estiu vaig participar com a monitor d’una de les rutes d’estiu del Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar; durant una de les etapes, amb tot el grup de joves, vam fer la circular dels miradors de Queralt (Berga).

Quan vam arribar a la capella de Sant Joan, just passat el Mirador de les Guilles, vam trobar-nos una fita amb indicadors abatuda enmig del camí; vaig decidir alçar-la; però al no poder clavar la fita en el seu punt d’origen, pel mal estat del clot, vaig recolzar la fita sencera al tronc més proper a la cruïlla (al recol·locar la fita, vaig respectar al màxim les indicacions marcades i que aquestes indiquessin la direcció correcta); la cruïlla en qüestió, sens dubte requereix uns bons indicadors per poder seguir el camí correctament, en cas que no es conegui la zona.

Després d’aquest breake a l’excursioneta circular per Queralt, vam continuar la ruta cap a Berga i Avià.

Ja acabades les colònies d’estiu, una setmana més tard, vaig rebre les fotografies que un jove de la ruta havia fet durant les colònies; i en una apareixia un servidor recol·locant la fita a la cruïlla de la capella de Sant Joan de Queralt; amb aquest document gràfic vaig decidir fer-ho públic, i d’aquesta forma ‘notificar’ aquest afer a l’Administració.

Mitjançant Instagram i Twitter, vaig comunicar-ho al Consell Comarcal del Berguedà, al cos dels Agents Rurals, a la Diputació de Barcelona i a l’entitat de Berguedà Turisme; amb aquests quatre ens assabentats, segur que existia la possibilitat de comunicar-ho a qui pogués posar-hi remei.

Cal dir que vaig rebre l’agraïment del cos dels Agents Rurals i de Berguedà Turisme (ambdós a través de la xarxa), i fent esment que ho comunicarien a l’òrgan administratiu corresponent.

Així va quedar l’afer a principis del mes d’Agost.

La fita ja indica correctament!

El passat 12 d’octubre, (un dia que era festiu i no hi havia universitat, i tot i que un servidor no tenia res a celebrar), vaig tornar a Queralt amb uns amics; vam dinar allí dalt i vam passejar tot fent la circular; i quan vam passar pel lloc dels ‘fets’…

Vaig trobar-me la fita ben dreta i amb els cartells en bon estat; vaig fer una foto ben orgullós i la vaig compartir de nou a les xarxes.

Potser el meu comentar i ‘notificació’ del mes d’agost no va tenir res a veure en la ‘restauració’ de la fita; potser l’Administració ja tenia present que s’havia d’anar a recol·locar la fita; fins i tot, ves a saber si van rebre més d’una ‘notificació’ al respecte per part d’altres excursionistes (tant de bo); però sincerament, em fa certa il·lusió creure que el meu missatge, hagi pogut ajudar a mantenir en bon estat el camí i l’indicador d’aquesta cruïlla.

Respectem l’entorn i apreciem-lo

Pot semblar una bajanada tot el que us he explicat sobre la fita caiguda, la recol·locació espontània i la notificació per xarxes; però crec, que aquestes petites coses són les que et fan gaudir de la muntanya d’una forma diferent i tant especial.

Estar ben atents als indicadors, als punts d’aigua, als tancats de les vaques que obrim per passar (i acte seguit els tanquem, per que el bestiar no fugi); contemplar els masos o les esglésies que ens anem trobant enmig del camí, no trepitjar expressament la filera de formigues que creua una pista forestal, observar pausadament un llangardaix que s’estarrufa en un roc que li toca el Sol, … i sobretot: badar amb la muntanya i tot el que ens ofereix.

Com molt encertadament em va dir en Joan (a través d’un missatge per Instagram): cuido i estimo els llocs per on passo (o almenys ho procuro); no hi ha cosa més senzilla en el món, que adaptar-te a la muntanya, gaudir-ne i alhora no alterar-ne la seva dinàmica (vaja, així ho crec).

En darrer lloc, sols vull esmentar un parell de coses:

L’una és que espero i desitjo no haver donat molt la tabarra amb aquesta reflexió improvisada arran de l’afer de la fita amb indicadors de Queralt.

I la darrera cosa, diversos missatges d’agraïment; l’un és per en Joan que em va enviar el missatge i m’ha fet reflexionar molt en quelcom que no n’havia estat pas conscient; i el darrer agraïment és per a qui recol·loquès correctament la fita, molt probablement una brigada municipal; gràcies als ens a qui ho vaig comunicar, i que de segur que ho vau traspassar a l’òrgan administratiu corresponent; gràcies a tots els que conservem el patrimoni natural i cultural d’aquest petit país que és Catalunya, seguim!

DESCOBREIX els RACONS de #PauMountain
By | 2017-11-30T16:11:34+00:00 octubre 14th, 2017|0 Comments

Deje su comentario