D’excursió al Santuari de Bellmunt pel Salt del Mir

D’excursió al Santuari de Bellmunt pel Salt del Mir

Arribem a Santa Maria de Besora i aparquem, és dia de fira medieval i les parades ja comencen a omplir el carrer principal, el Passeig del Pla de Teia, l’era del costat de l’Ajuntament i de l’església.

Baixem del Passeig del Pla de Teia, arribem a un carreró que queda al lateral de l’Ajuntament, i al final del mateix tram veurem un pal amb indicadors, nosaltres seguirem el GR-151 pel Camí de l’Adam, un camí que ens durà fins al Santuari de Bellmunt. Però abans d’arribar-hi ens espera una bona sorpresa.

La pista forestal és ample i amb força ombra, quelcom ben idoni per les excursions amb família o canalla. En poca estona la pista creua l’Adam, un dels masos pels que passa el sender.

És ben important que si el camí d’una excursió creua masos, terrenys amb tanques elèctriques pel bestiar, … cal que ho respectem i en tinguem cura. Atenció i a seguir fent via, que ens espera una gran descoberta.

El camí ens portarà fins al Coll de les Pedregoses, just al costat de la Granja de les Pedregoses, i és en aquest punt on hi trobarem un seguit de rètols amb més informació sobre la zona que visitem: les terres del Bisaura.

El paisatge amable de la plana de Vic entra en contacte bruscament amb els relleus prepirinencs a través de l’impressionant plegament anticlinal de Bellmunt (1.257m), que es prolonga cap a ponen fins als Munts, en terres del Lluçanès.

Seguirem caminant per la pista forestal en direcció el Santuari de Bellmunt, segons els indicadors del mateix coll ens manquen 5,42km per arribar-hi; des de Santa Maria de Besora hem caminat 1,86km.

Després de l’aturada d’orientació arribarem a dos masos més, Can Ponç i el Mir. A el Mir hi trobarem el bar-restaurant de la Cabanya del Mir, on s’hi fan esmorzars i dinars de dijous a diumenge. Fins a aquest lloc s’hi pot arribar en vehicle fàcilment, això el converteix en  un punt d’inici ben idoni si l’excursió es fa amb canalla ben menuda.

Ens trobem a el Mir, situat a l’entrada de els Maians (el pla on ens trobem), el camí torna a passar per enmig de l’era d’aquest mas, als camps dels voltants hi ha cavalls i el camí els voreja. Acabem endinsant-nos en un bosc de l’obaga, just als peus del Turó de les Tombes.

En breus ens trobarem amb la Riera de les Dous, es pot creuar fàcilment per un pont de fusta força ben cuidat. Atenció, després de creuar-lo, deixarem de seguir el GR-151 durant una estona, i ens dirigirem cap a la primera visita de la sortida, el Salt del Mir.

Camí al Salt del Mir

Una cop siguem en aquest ‘creuament’, no hem de deixar de seguir la pista forestal, és cert que el GR-151 continua per un camí ben menut que surt de la pista, però ja hi tornarem més tard.

La pista per on caminem ens portarà fins als tres antics molins fariners del Mir, però a poc més de 150m ens trobarem un corriol que ens portarà fins a un ‘mirador natural’ sobre el Salt del Mir. Sens dubte és una molt bona panoràmica des de les alçades, ideal per observar aquesta obra de la natura. Això sí, les ganes de veure el salt des dels seus peus ens faran tornar a la pista ràpidament.

Altre cop a la pista reconeixerem fàcilment els tres antics molins fariners, dels quals sols en queden les parets de pedra i portals; dins d’aquests, s’hi poden veure algunes pedres de moldre i l’antiga sortida de l’aigua. Cal fer esment que els panells informatiu ens permetran reconèixer fàcilment tot el conjunt moliner i entendre’n el seu funcionament.

Si continuem baixant per la pista forestal arribarem a la clotada on ens hi trobarem el majestuós Salt del Mir. Un salt de 35 metres d’alçada, on l’aigua es precipita suaument per la falla de roca, alhora formant una fantàstica cortina d’aigua, tot caient en un gorg d’aigües transparents.

Sens dubte, una joia de la natura com n’hi ha poques.

La visita al Salt del Mir és espectacular, és un indret per rondar-lo i sobretot badar; fer ‘grimpades’ pel lateral del salt i contemplar-ne la seva bellesa, o fins i tot, si el nivell de l’aigua ho permet, vorejar el gorg i acabar entrant a la balma que es forma sota el salt (nosaltres vam quedar un xic xops però s’ho val!).

Ja amb aquesta admirable visita al Salt del Mir reprenem el camí al Santuari de Bellmunt. Recordeu, hem de refer el camí fins al pont de fusta d’enmig la pista forestal.

Fem camí cap a Bellmunt

Després de la visita al Salt del Mir tornem a reprendre el GR-151. A mesura que anem caminant per aquest sender, veurem que el desnivell començarà a pronunciar, de fet estarem endinsant-nos al Bac del Mir, fins arribar-nos al capdamunt dels Solells de Bosquetell, passat la Baga del Mir.

Des de dalt dels Solells de Bosquetell, mirant al nord, veurem tot el recorregut que hem fet fins al moment, reconeixerem els Maians, el mas de el Mir o l’inici de l’excursió: Santa Maria de Besora. En canvi, si ens girem cap al sud, veurem davant nostre el darrer tram de la Serra de Bellmunt, la Serra Grenyada, i al seu cap, el nostre destí de l’excursió, el Santuari de Bellmunt.

Per simple intuïció excursionista reconeixerem un corriol que ens durà fins al Camí de Sant Quirze de Besora a Bellmunt, de fet hi hem de caminar tot resseguint la Baga de Bosquetell. En poca estona haurem arribat a un petit coll, des d’on reconeixerem més el Santuari de Bellmunt, alhora que canviarem de ‘vessant’ durant uns minuts.

Aquest breu canvi de vessant ens fa descobrir un paisatge totalment diferent fins al moment, però com he dit, són uns centenars de metres els que passegem per dins d’un bosc ombrívol fins arribar-nos al Coll d’Hi-era-de-massa.

En aquest coll de peculiar nom ja ens trobarem uns nous indicadors, tot mostrant-nos el camí al Santuari, i és just en aquest indret on deixem enrere el GR-3, el qual seguíem des de que hem agafat la pista forestal sota els Solells de Bosquetell.

La pujada al Santuari de Bellmunt

Deixem el Coll d’Hi-era-de-massa, a uns 1.100m d’alçada, i al poc de caminar pel Bosc de la Mare de Déu veurem davant nostre la fi de la Serra Grenyada: el Santuari de Bellmunt.

Des dels seus peus, la serra fa molt de goig, i és un tram ben digne per enllestir l’excursió des de Santa Maria de Besora. El camí és senzill però ben dret, cal prendre’n consciencia, i si ens volem agafar una idea, jo al caminar per aquell bosc i camí al Santuari de Bellmunt, vaig recordar el camí que puja al Puigsacalm des de Sant Privat d’en Bas, o el camí que puja a Queralt (Berga), per la Baga de Queralt i el Bosc de la Verge; són camins ‘drets’ i molt ombrívols, on la humitat i el verd hi són presents cada cop que alces la vista o fas un sospir d’excursionista.

Presentades les referencies… seguim pujant al Santuari de Bellmunt, no hi ha cruïlles ni corriols que s’escapin del camí, així que sols queda ascendir.

Quan hi arribem ho reconeixerem ràpid. Al final del camí hi trobem uns graons de roca i arribem a l’era dels peus del Santuari de Bellmunt, allí hi ha una font on poder recuperar-se amb aigua ben fresca, però el millor són les panoràmiques.

Des del capdamunt de la Serra de Bellmunt veurem tota la comarca d’Osona, amb la vila de Sant Pere de Torelló als peus del mont on som.

Badar i intentar reconèixer pobles, cims i massissos és la dinàmica per excel·lència per qualsevol que arriba al Santuari de Bellmunt. Alhora us podeu endinsar al menut santuari, i compartir el silenci que hi trobem dins, reflexionar o fins i tot pregar.

Ara sols ens queda gaudir del recorregut fet i tornar-lo a refer per arribar-nos de nou al nostre origen: Santa Maria de Besora.

Espero i desitjo que us hagi agradat, us sigui d’ajut per visitar aquest fantàstic indret català i com sempre gaudiu-ne sanament! Salut i força muntanya!

By | 2018-06-14T17:32:41+00:00 marzo 30th, 2018|0 Comments

Deje su comentario