Fer muntanya a l’Alt Empordà i descobrir la Serra de l’Albera

Fer muntanya a l’Alt Empordà i descobrir la Serra de l’Albera

Som a l’Alt Empordà una comarca que a part de trobar-hi grans platges, penya-segats i cales per fer-hi bons banys, també podem descobrir grans racons muntanyencs.

La Serra de l’Albera és un d’aquests indrets que ens sorprendrà un munt. En aquesta excursió en farem un ‘petit tast’, de fet no caminarem gaires quilòmetres ni farem un desnivell molt considerable, però esdevindrà una excursió prou digne per fer-nos una petita idea de quin és el paisatge que podem admirar des d’aquesta serra fronterera.

El Coll de Banyuls, un bon mirador de la Serra de l’Albera

Per iniciar aquesta petita excursió ens dirigirem a Espolla, una petita vila de l’Alt Empordà, un cop allí, agafarem l’única carretera que creua el poble perpendicularment i ens dirigirem al Coll de Banyuls.

La carretera que seguim té forces revolts, i un bon remei al mareig dins del vehicle és admirar el paisatge que ens envolta. Ens endinsem al Paratge Natural d’Interés Nacional de l’Albera, i a la banda esquerra de la carretera trobarem la Serra de Baussitges, i a la dreta la Serra d’en Gibert, on si hi passegem, trobarem un dolmen al capdamunt de la carena.

Un cop al Coll de Banyuls (352m) podrem admirar tot el Serrat de les Esquelles, ja a França, i al final de tot la vila de Banyuls de Marenda o Banyuls-sur-Mer ja tocant la Mar Mediterrània. La panoràmica francesa té molt d’encant, però gens envejable de la vessant empordanesa del coll, on s’hi pot veure clarament el Pic de la Jaça de l’Home, els diferents masos de la vall i tota plana dels Aiguamolls de l’Empordà.

  • Al mateix Coll de Banyuls hi trobarem un cartell informatiu sobre ‘Els incendis transfronterers’ al coll i a la Serra de l’Albera; s’explica el PRINCALB, un projecte de cooperació europeu per prevenir incendis forestals a la zona a partir de diferents actuacions i treballs els quals han permès ampliar l’àrea de baixa càrrega de combustible, d’aquesta forma en cas que un incendi forestal arribi al Coll de Banyuls, la vegetació farà que el foc redueixi la seva intensitat i permetrà una extinció més segura.

L’excursió: del Coll de Banyuls al Puig de les Eres

Ja ens trobem al Coll de Banyuls, i des d’allí agafem un corriol ben trepitjat que en unes passes ens portarà al Refugi de Coll de Banyuls.

El Refugi de Coll de Banyuls és un antic búnquer reconvertit a refugi pel Centre Excursionista Empordanès l’any 1994. És un aixopluc ideal per aquells grups d’excursionistes que opten per la llarga travessa de la Serra de l’Albera, o decideixen fer els Camins de Tramuntana, el qual uneix els refugis del E.E.: aquest mateix, el de Recasens, el de les Salines i Can Galan als peus del Puig de Bassegoda.

El corriol puja considerablement, i el terra d’aquest primer tram es desfà força a cada pas, i per evitar espants el més recomanable és portar un calçat amb una sola ben ferma. A ambdós costats del camí els matolls són la única flora que hi trobarem, almenys fins al primer turó que ascendim. Durant la pujada, si anem girant la mirada podrem anar veient el Coll de Banyuls des de les alçades, on veurem gran part de la carretera que ens hi ha portat i les muntanyes i carenes que l’envolten, com per exemple el Puig de les Forques, el Puig de la Calma o el Puig Bonic.

Arribats al Puig d’en Barret, ja serem a 488m, el desnivell positiu fa un descans, i enmig del camí ens podem permetre una bona aturada al Coll de Barret, serà en aquest punt on començarem a veure de nou la Mar Mediterrània i la vila de Banyuls-sur-Mer.

Alhora, en aquest punt de l’excursió també podrem admirar la nostra fita de la sortida, el Puig de les Eres, i els cims que segueixen la carena per la Serra de l’Albera, el Pic de Sallafort, el Roc de Santa Eulàlia i el Puig de la Carbassera, o per altra banda, observar en direcció el Cap de Creus, on hi podrem veure les diferents serresi pics, com per exemple la Serra de Rodes amb el Castell de Verdera Castell de Sant Salvador coronant la cresta.

El camí ressegueix la frontera francesa i catalana, els matolls van creixent i van apareixent algunes alzines ben menudes. Arriba un punt que deixem de carenejar, i voregem la serra per la vessant francesa, de sobte ens trobarem un bosc d’avets, els quals, personalment em van sorprendre un munt trobar-me’ls en aquest paratge, tenen tot l’aspecte d’avets alpins, i ens trobàvem a escassos cinc-cents metres d’alçada i a pocs quilometres del mar… qui hi fan aquí? Curiós!

Pugem el Puig de les Eres

Des del Coll de Banyuls, passarem dos turonets abans d’arribar la cim de l’excursió, el Puig d’en Barret, on l’aturada al Coll de Barret és quasi obligatòria per admirar el paisatge, i passat el bosc d’avets ens trobarem un altre pujol des d’on badar amb l’entorn.

Aquest darrer tram de l’ascens ja s’alleugera força, els camins són per dins de boscos i arbustos ben alts, el sol és ferm i probablement aixecarem més sovint la vista del terra, a les primeres clarianes que us trobeu al camí de segur que podreu veure tot el panorama que ens envolta.

En breus arribarem a un gran pla, sense grans matolls enmig, amb una estaca plantada al camí i a l’esquerra el Puig de les Eres, ‘cim’ fet!

Al Puig de les Eres s’hi pot arribar ben còmodament, amb uns tres quarts d’hora ja sou aquest turó de la Serra de l’Albera, i les vistes panoràmiques són espectaculars; el camí continua i l’excursió fins al Pic de Sallafort, passant pel Pla de les Eres ha de ser sensacional.

Des d’allí dalt es poden assegurar grans vistes al Rosselló i sens dubte de gran part de Catalunya, com de l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Baix Empordà en primer terme. És cert que des del Puig de les Eres s’intuïa alguna grimpada o camí més dret que el fet fins al moment, però sincerament no crec que el sender mostrí cap mena de complicació tècnica per ascendir al darrer cim de nou-cents metres del Pirineu abans de ‘morir’ al Cap de Creus.

L’excursió del Coll de Banyuls al Puig de les Eres és assequible per a qualsevol excursionista, família o grup d’amics, mig matí i ja torneu a ser al coll per seguir vivint aventures; per descomptat un cop al turó, la travessa de la Serra de l’Albera és ben atractiva, fer el Pic de Sallafort i anar crestejant fins el Puig Neulós, passant per diferents indrets com el Puig de la Carbassera, el Puig de Padrets, el Puig de l’Atalaiador o el Coll Pregon i Coll de la Tanyareda, estudieu-ho i feu via, la travessa ha de ser única!

By | 2018-08-14T15:26:39+00:00 agosto 14th, 2018|0 Comments

Deje su comentario