El moment de pedalar (de nou)!

El moment de pedalar (de nou)!

La historia de com he tornat a tenir bicicleta, és un xic rocambolesca.

Alguns ja ho sabeu per que ens hem anat trobant, i jo, eufòric, us ho he explicat; alguns vau veure una piulada al meu perfil i vàreu preguntar; d’altres heu vist les darreres rutes ciclistes pel Maresme i heu al·lucinat de veure’m amb bicicleta, i d’altres, com és natural, no teníeu consciencia de la meva passió per les dues rodes.

El cas es que, passats cinc anys de no tenir-ne per causes majors… Torno a tenir bicicleta! [El dia que ens trobem us explico ben bé com he tornat a tenir bicicleta]

La meva passió per les dues rodes era espectacular; amb dos anys, vaig recorre molta muntanya amb la bicicleta, concretament la Serralada Litoral; vaig descobrir un munt de pistes forestals, senders i algun que altre corriol; amb quinze anys l’aventura i les ganes de descobrir ja eren a flor de pell.

Passat aquest stop ciclista (de cinc anys), la fal·lera de bicicleta m’ha tornat amb molta força; a dia d’avui, i amb poc més d’un mes de tornar a tenir bicicleta, ja he fet uns 200 quilometres, i la immensa majoria amb trams de muntanya (vaja, sols he baixat un dia fins el Fòrum de Barcelona).

Tornar a agafar el ritme de bicicleta

Els primers dies de tornar a agafar la bicicleta foren feixucs; feia sobretot trams ben dignes del Passeig Marítim (entre Premià de Mar i el Masnou); i a continuació ja pujava fins a les viles de dalt: Teià o Premià de Dalt.

A mesura que han anat passant els dies i les passejades ciclistes, he anat pujant el nivell; he recuperat recorreguts que feia fa cinc anys, i els he anat ampliant amb racons i camins que he descobert a peu.

Amb aquestes tres setmanes, pujar a Vilassar de Dalt, fer muntanya i aparèixer per Teià (o viceversa), s’ha convertit en una circular ben familiar per a mi; descobrir corriols que surten de Can Gurguí (Vallromanes) i apareixen a Can Boquet (Vilassar de Dalt) ja són ben còmodes a fer; arribar-hi, ja té el seu que!

Les marques de quilometratge i de desnivell són dignes, i si tinc la possibilitat de continuar escapant-me amb la bicicleta, auguro que podré treballar nous projectes més agosarats que sols rondar per la Serralada Litoral.

La darrera ruta circular amb bicicleta, fou el passat dimecres 13 de setembre; vaig sortir de Premià de Mar amb la intenció de pujar a Teià, arribar al turó de Can Colomer, d’allí resseguir la pista de la Carena fins a Sant Mateu i baixar a Premià de Dalt; doncs bé, del pla en ment, sols vaig respectar-lo fins al Coll de Can Gurguí; d’allí vaig anar a Can Gurguí, vaig enllaçar amb un corriol que em dugué fins a Can Boquet (ja a Vilassar de Dalt); a Can Boquet, baixar cap a la costa em feia mandra, i vaig aprofitar per continuar per la pista de la Carena.

L’anar pedalant per la Carena de la Serralada Litoral, em va dur fins a Argentona; d’allí vaig baixar fins a Agell, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Premià de Mar; en total 29,8km amb 1.015m de desnivell positiu (tot plegat amb tres hores escasses); com suposeu, n’estic ben orgullós per ser la tercera setmana de recuperar el fet d’anar en bicicleta.

Ara els projectes en ment ja són més agosarats; la Carena de la Serralada Litoral acull l’estimat GR-92, n’he fet forces trams caminant, no sols del Maresme; però el fet de tenir-lo tant a mà em suposa estudiar la viabilitat de fer diferents etapes d’una tirada; unir el Maresme amb el Vallés Oriental (Montnegre – Corredor), o fins i tot amb la comarca de la Selva.

Vaja que la bicicleta ha vingut per quedar-se, almenys això espero i desitjo.

No penso deixar la muntanya!

I per suposat que a ningú se li passi pel cap que deixaré de fer muntanya! Quin disbarat! La muntanya és quelcom que m’atrapa massa, i ja prou que ho noto quan deixo de fer-ne durant setmanes o mesos… L’agenda és quelcom que s’omple (sovint amb excés), i malauradament el primer que acostuma a caure és la muntanya.

M’ensumo que enguany, faré més muntanya que el curs passat (quan arribi el moment de tancar l’any, mirem el meu Excel de muntanya, que algú ja l’espera); i per suposat que de bicicleta també en faré més que els darrers cinc anys (ja m’han citat per fer de guia ciclista per la Serralada Litoral).

Salut i força muntanya!

By | 2017-09-15T15:34:55+00:00 septiembre 15th, 2017|0 Comments

Deje su comentario