Les muntanyes de Sant Quirze de Colera

Les muntanyes de Sant Quirze de Colera

Torno a ser en terres ben trepitjades per mi, l’Alt Empordà!

En aquesta ocasió, durant les meves vacances, m’he acostat a l’antic Monestir de Sant Quirze de Colera, situat enmig del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. De menut i no tant menut, hi havia estat, i en recordava força el conjunt arquitectònic; tot i així, el motiu de l’arribada a aquest punt era descobrir totes les muntanyes que envolten aquest fantàstic monestir, que tant destaquen al preromànic i romànic català.

Comença l’excursió seguint el GR-11

Per començar l’excursió circular, comencem a seguir el GR-11, també conegut com el Sender del Pirineu. Vorejarem el Monestir de Sant Quirze de Colera i agafarem la pista forestal que es troba rere l’església romànica de Santa Maria de Colera. El sender, molt ben marcat, en breus s’endinsa a la muntanya per un corriol, el qual condueix fins al Coll de Plaja.

La pujada fins aquest primer coll, és ben bonica. A mesura que ens allunyem del monestir, les vistes van en augment. En un principi sols veiem els boscos de la Carena del Barracot i de els Esquerders (just per on acabarà la ruta circular); però just abans d’arribar al Coll de Plaja, l’horitzó apareix amb l’omnipresent Golf de Roses i tota la immensitat dels Aiguamolls de l’Empordà.

Aquest primer tram de l’excursió és ben i ben maco, molt recomanable.

Des del Coll de Plaja al Puig de la Calma

Un cop al Coll de Plaja, deixem el Sender del Pirineu, i comencem a carenejar les muntanyes que envolten tot el conjunt de Sant Quirze de Colera. Camins amples, molt sotabosc, pocs arbres i molta pedra. Al resseguir la pista forestal, es voreja el Puig Bonic (495m), i just al deixar-lo enrere, apareix l’imponent Puig de la Calma (712m).

Quin cim! Des dels seus peus, es veu una muntanya molt escarpada, i els pensaments que ronden pel cap són: ‘serà una pujada força exigent i tècnica’, no ho penseu! Just al començar, el camí deixa de ser ample, s’enfila cap al puig amb uns corriols ben marcats, plens de roques i matolls ben baixos i espinosos. El desnivell és molt positiu, de fet en tant sols un quilòmetre i escaig, es guanyen més de 270m d’alçada. Un cop dalt, sols queda badar amb la panoràmica empordanesa i francesa.

Durant tot aquest camí, es poden admirar les dues valls que es ressegueixen, la de Sant Quirze de Colera i la que acaba al Coll de Banyuls. Indrets concrets com als peus del Puig Bonic, passem d’una vall a l’altra, i durant uns metres, caminem pel vesant nord-est de la carena, i passat aquest turó s’arriba a un coll on ja es puja el Puig de la Calma.

A mesura que ens acostem al cim, les vistes són encara més meravelloses, es veu el Golf de Roses, la Serra de Rodes, els Aiguamolls de l’Empordà, i si es compta amb bona visibilitat, a l’horitzó hi trobarem el Montseny, el Pla de l’Estany, els cims més alts de la Garrotxa i el Pirineu més oriental, junt al majestuós Canigó.

Dalt de tot, s’arriba a veure un xic de costa francesa, amb Banyuls-Sur-Mer ben identificable, igual que la costa de Saint Cyprien, ja més al nord. Alhora, si resseguim la frontera catalano-francesa, ens trobem amb el Coll de Banyuls, el Puig de les Eres, el Pic de Sallafort, i altres cims de la Serra de l’Albera. I en sentit contrari, es veuen les muntanyes que envolten Sant Quirze de Colera, el Puig del Torn, el Coll del Torn, el Puig d’en Jordà i les Roques Blanques.

Resseguim les muntanyes de Sant Quirze de Colera

Les excursions circulars tenen l’encant de sortir i arribar en un mateix punt, però per camins ben diferents. Des del capdamunt del Puig de la Calma es pot decidir si refer camí fins el monestir, o emprendre la circular a la vall.

Caminar per les carenes i colls, i voltar tot el conjunt romànic, és l’opció que més recomano.

El camí passa pels peus del Coll del Torn, on ens trobarem un indicador del pas de la ‘Ruta dels 4 refugis de la Tramuntana’; resseguint les muntanyes, es passa pels peus del Puig del Torn (663m), i s’arriba al Coll de la Perdiu, és en aquest punt, on ja deixarem de veure la costa francesa, i ens endinsarem per la baga dels peus del Puig d’en Jordà (754m).

Un cop es deixa enrere el Puig d’en Jordà, el camí pren un caràcter de descens, i pot semblar que la baixada canviï de vall, però sols ho farà durant uns quants metres. És en aquesta baixada, on arribem a la Cabana de Font Jordana -el que probablement fou un refugi de pastors, i actualment podria ser  un bon refugi d’emergència-, alhora que una vall ben i ben feréstega, formada pel Torrent Jordana, i que delimita amb la Serra de la Balmeta, al seu final hi trobaríem la vila de Valleta.

Els camins, molt ben indicats, són autèntics senders, envoltats de vegetació feréstega; la panoràmica de la vall de Sant Quirze de Colera es magnífica. A mesura que es baixa dels diferents colls, en direcció al monestir, s’identifica fàcilment, tot el camí d’ascens que s’ha fet, a més de reconèixer alguns cims de la Serra de l’Albera, com el Puig de la Carbassera o el Puig Neulós.

L’arribada a Sant Quirze de Colera és ben agraïda, constantment es veu tot el camí fet durant l’excursió, i tornar a ser als peus del monestir, quan s’ha vist des de les alçades que l’envolten, és molt reconfortant.

La Serra de l’Albera, una immensitat per descobrir

La ruta circular, ha estat una excursió ben bonica. Poder descobrir una nova vall del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, ha estat fantàstic. En anteriors ocasions, havia pogut caminar per Sant Quirze de Colera, visitar les esglésies i monestir, però mai havia tingut l’oportunitat de veure tot el clot des de les alçades de les muntanyes que l’envolten.

Sens dubte, aquesta ruta és ben recomanable, si voleu fer una excursió d’un mati o tarda, per uns paratges ben poc trepitjats, on l’encant de les muntanyes, camins i vistes panoràmiques, no deixaran indiferent a ningú!

Amb excursions com aquesta, descobrir Catalunya és un goig!

Salut i muntanya!

By | 2019-04-09T20:36:10+00:00 abril 8th, 2019|0 Comments

Deje su comentario