Loading...
Racons 2018-08-14T09:05:12+00:00

Visc a Premià de Mar, un poble de la comarca del Maresme, i aquí es troba un dels racons que més m’ha entusiasmat descobrir.

Es tracta del campanar de l’església de Sant Cristòfol de Premià de Mar i de la seva panoràmica; s’hi arriba a veure tota la vila premianenca, i gran part de la Serradala Litoral, des del Montcabrer (Cabrils) fins a la Conreria.

El Mediterrani el trobem a dos carrers del conjunt eclesiàstic, i si seguim la línia de la costa, s’hi pot veure amb tot detall la ciutat de Barcelona i els seus edificis més característics.

Sens dubte, un racó ben interessant per conèixer (des de les alçades) el poble de Premià de Mar.

A Cantonigròs hi trobem ‘la Roca Foradada’, un monument natural que reclama visites en qualsevol època de l’any.

Des de ben menut, amb la família, he rondat per la zona i pel poble; i confesso que l’indret me’l sento molt familiar.

Hi he estat amb família, amics i fins i tot amb l’esplai…

Però fa ben poc, amb uns amics, vam descobrir una nova vista panoràmica de l’indret; vam pujar al cap de munt del salt de la Foradada, guiats per uns companys escoltes, i vam quedar encisats amb la descoberta.

La imatge (poc inusual) pot impressionar; i us asseguro que ser allí dalt, escoltant la remor del salt i veient aquell indret des de l’aire, fou espectacular.

L’ermita de Sant Martí del Corb és al municipi de les Preses (Garrotxa), just a l’obaga de la Serra del Corb.

Fou una descoberta que vaig fer per la xarxa, i fruit de l’interès que em va generar l’indret, vam acabar anant-hi amb la família en una sortida per la Garrotxa.

S’hi arriba a peu des del Pla de Sant Miquel (direcció al mas ‘l’Antiga’); i si es ressegueix el camí des del mas, es pot arribar a una altre ermita a la mateixa obaga: Sant Miquel del Corb.

Alhora, des del mateix pla, un pot aprofitar l’ocasió per endinsar-se cap a la Fageda d’en Jordà.

Els dos cims omnipresents a Ulldeter: el Gra de Fajol (2.714m) i el Gra de Fajol Petit (2.565m).

La fotografia està feta des del Refugi d’Ulldeter (CEC), i al veure’ls aquell dia em vaig quedar badant davant de la seva majestuositat de canals, crestes i cims.

Al cim del Gra de Fajol s’hi arriba ben fàcilment des del Coll de la Marrana, tot i que si sou més aventurers, podeu optar per les canals i grimpar fins les crestes del Gra de Fajol.

L’anomenada Olla d’Ulldeter comença amb aquesta parella de cims i va donant la volta a la vall on neix un dels rius més coneguts del nostre país: el Ter.

Ara toca anar completant més cims d’aquesta magnífica ‘olla’!

Tres (i un intent) són les ascensions que he fet al cim més alt del nostre petit país: la Pica d’Estats (3.143m).

La Pica és un dels cims que em té el cor pres; el seu camí des de la Vall Ferrera té boscos, barrancs, rierols, comes i estanys; i tot presidit pel massís de la Pica d’Estats, amb un conjunt de diferents tres-mils que tant de bo ben aviat els pugui coronar seguits.

Tota muntanya mereix respecte i seny, però cal gaudir-ne de valent, i la Pica et permet xalar en cada racó que t’ofereix el camí.

Sens dubte, un cim molt recomanable i que amb un xic de preparació es pot assolir ben dignament.

L’Alt Pirineu és un bell espectacle, i l’Estany de Romedo (de Baix) en dona exemple.

Es tracta d’un racó de la Vall de Cardós, que vam descobrir amb tota la família durant un estiu a la comarca del Pallars Sobirà.

La zona de Romedo és just abans d’assolir l’estany de Certascan, on s’hi troba el llac més gran dels Pirineus catalans, i un dels més profunds.

La tarda en que vam visitar aquest estany va ser molt ennuvolada, i això va fer que els colors s’enfosquissin; gràcies això vaig admirar la bellesa de l’indret.

Romedo, juntament amb Naorte, són dos racons que tinc ben presents del Pallars Sobirà.

El Refugi d’Amitges (CEC) està situat al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; s’hi arriba tot caminant des de l’Estany de Sant Maurici (Espot), o des del Port de Ratera, tot sortint del Circ de Colomèrs.

La descoberta fou molt ben rebuda, enllestíem una travessa amb el meu cosí abans d’hora, ja que un servidor es va lesionar; al refugi ens hi vam trobar com a casa.

Vam voltar per l’Estany d’Amitges, vam admirar les agulles que li donen nom a tota la zona, i tot en una tarda de clausura; la clausura de la travessa (inacabada) on volíem enllaçar els deu tres-mils catalans.

La travessa està pendent, però la descoberta en profunditat d’Aigüestortes i del racó del refugi fou espectacular.

La muntanya de Montserrat té un significat especial per a tots els catalans i catalanes.

He pujat poques vegades al cim de Sant Jeroni, però el camí que es fa pujant des del Monestir o des de Sant Joan és admirable.

La imatge que es veu és totalment diferent de la que es contempla des dels peus de la muntanya; carenejant Montserrat pots arribar a tenir la sensació de volar-hi per sobre; i gaudir de tots els bonys, rocs i conglomerats que forma la muntanya.

Si es va poc pendent t’hi pots arribar a perdre; però si t’atures un sol moment, un s’hi queda ben encisat.

La Vall de Besiberri és un racó de Catalunya ben captivador, l’ascens des del Refugi de Conangles és ben digne durant tot el Barranc de Besiberri, de fet no hi ha elements que indiquin la presència d’un clot per fer-hi un bon descans fins… que s’arriba a l’Estany de Besiberri!

L’estany, enmig de la vall, forma un paratge únic a 2.000m d’alçada i sense cap mena de dubte, ben assequible per a qualsevol excursionista; allí s’hi podrà descansar, banyar-se, fer-hi un mos o fins i tot pernoctar-hi, ja sigui al ras o al Refugi de Besiberri.

Pujeu-hi, descobriu-lo i badeu amb el Massís del Besiberri!

El Santuari de Queralt és un dels indrets que més he visitat del Berguedà en els darrers anys.

Com tots sabem, es troba al capdamunt de Berga, i els seus miradors ens permeten contemplar Catalunya i tota la seva bellesa natural: la meitat de la comarca del Berguedà, el Catllaràs, els Tossals (sobre Capolat), la Serra de Castelltallat abans de Montserrat, el Pla de Bages, o el Montseny i Sant Llorenç del Munt entre molts indrets que des dalt es reconeixen i s’admiren.

Sens dubte es tracta d’un racó del país que tothom ha de visitar, i si es pot, fer tot el Camí de Ronda de Queralt, una circular apte per a qualsevol excursionista amb curiositat.

Els Estanys de Gémena formen una de les descobertes més fantàstiques que he fet al Pirineu en aquests darrers anys.

Són dos estanys que es troben dalt de la zona de Llubriqueto, on s’hi arriba caminant des de Caldes de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça); són dins de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per tant la normativa és rigorosa; el camí és clar, amb fites i indicadors per tot el camí.

Un cop a dalt dels estanys un es pot enfilar cap al Massís dels Bessiberri i enllaçar-los amb el Comaloforno (3.029m), i doncs ascendir tres dels cims més alts del Pirineu català.

El Pantà de Santa Fe un petit embassament al ben mig del Montseny.

S’hi arriba fàcilment des de Can Casades, a la carretera de Viladrau; es baixa al pantà per un camí molt ben indicat, i no hi ha gaire pèrdua (una molt bona opció per fer-hi excursions familiars).

La darrera descoberta d’aquest indret, fou aquest passat hivern amb un amic; vam fer la volta integra per la vora de l’embassament; i es que amb els anys que fa i que he estat amb la família, mai havia fet la volta sencera; recomanable 100%.

Cal dir que es un racó on es palpa el canvi d’estació; i no hi ha dubte, que a Santa Fe, totes quatre són ben belles!

El Refugi de Malniu i la seva zona d’acampada esdevenen un punt ideal per descobrir una part preciosa de la Cerdanya.

Les excursions des d’aquest indret són múltiples, els Estanys de Malniu, el Puigpedrós, el Circ d’Engorgs o fins i tot, enfilar el GR-11 en direcció Andorra o seguir pel vessant cerdà.

La descoberta d’aquest racó del nostre país la vaig fer durant una travessa d’estiu amb un fantàstic grup de l’Esplai Parroquial, fou una aventura, no sols per trepitjar aquests paratges, sinó per les vivències en grup, aprenentatge sincer i estima als valors que ens ha aportat aquest ens.

Rondeu i badeu per Malniu, s’hi arriba molt bé, no teniu excusa!

Durant la primera ruta que vaig fer fins al Comabona vaig descobrir aquest racó de la Serra del Cadí: la Coma dels Cortils.

La fotografia està feta des del cap de munt d’un barranc de la Serra Pedregosa; al fons de tot s’hi veu la Serra dels Cortils, i als seus peus, una ‘taca’; és el Cortal dels Cortils, una petita barraca de pastors ben conservada, amb poca capacitat i una llar força rudimentària.

Aquesta coma és als peus del Costa Cabriolera, si es ressegueix cap a l’est, s’arriba fins al Pas dels Gosolans, i d’allí ja es pot enllaçar ràpidament cap al cim del Comabona.

Tinc moltíssimes ganes de descobrir més el Cadí, i crec que amb una aturada en aquesta vall, s’hi poden fer grans projectes.