Redescobrir la Cerdanya a Malniu (primera jornada)

Redescobrir la Cerdanya a Malniu (primera jornada)

L’afany de descobrir la Cerdanya és sincer. Es troba en una vall increïble, esquitxada de prats i poblets, i tots aquests, ben enclotats entre la serra pirenaica i la imponent Serra del Cadí. I poder tornar a passejar per Malniu, ha estat un autèntic goig!

A l’estiu del 2018, vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar un grup de joves d’esplai, en una travessa d’una setmana per la comarca de la Cerdanya; vam rondar per la vall cerdana, tot i que el gruix de la ruta va transcórrer per la zona de Malniu, Puigpedrós i la Feixa [podeu llegir la travessa a la Revista Estris nº 222].

Farà a un parell de setmanes, amb na Queralt Campàs -amb qui casualment és la tercera vegada que rondem per Malniu-, vam tornar a trepitjar la zona, per redescobrir-la i recuperar o crear nous bons records en aquest magnífic indret de la Cerdanya.

Caminem de Meranges al Refugi de Malniu.

Arribats al poble de Meranges -situat enmig de la vall que pren el nom de la vila-, ja ben calçats i amb la motxilla carregada, vam endinsar-nos pels carrerons pedregosos del poble, tot cercant el sender que es dirigeix cap a Malniu.

El sender a seguir, és el SC-117, que si us arribeu a la Plaça del Corral de Meranges, ja el trobareu indicat amb marques grogues. Resseguint-lo, passareu per la Plaça Major i l’església de Sant Serni, des d’on el camí ja s’enfila creuant les Deveses i el Sobre Vila.

La pista forestal que ascendim, és ben pedregosa i pobre de vegetació, de fet, serà a mig ascens i a cotes ben altes, que podrem endinsar-nos en boscos, trobant-hi i agraint l’ombra dels arbres.

El camí és ben dret, però si alcem la vista podrem admirar una gran panoràmica: a primer terme s’hi troba el poble de Meranges; i en segon pla, la part baixa de la Vall de Meranges, al seu vessant oest, el Serrat de les Comes, i al centre, el Serrat de la Ginebreda delimitant la vall fins a la vila d’Olopte; a l’horitzó, sobrepassant la vall de la Cerdanya, hi trobarem l’escarpada Serra del Cadí, podent identificar les Penyes Altes de Moixeró, el Comabona o Pic de Costa Cabriolera, entre altres pics i canals.

Arriba un punt, on la pista es difumina entre feixes, arbustos i un rierol, el sender continua tot creuant la zona dels Llosers, i s’enfila fins al Roc de Cadena; és en aquest tram, on el camí creua els primers boscos de la sortida.

Un cop arribats al Roc de Cadena, creuem la pista forestal que puja fins a Malniu o la Feixa, i continuem resseguint el sender SC-117. El desnivell continua sent igual de pronunciat com de Meranges al ‘Roc’, però és un xic més agraït, ja que s’endinsa pels boscos ben ombrívols, i el camí és un autèntic corriol.

Identificarem el darrer tram de l’ascens, quan siguem a la Pleta dels Moltons, un clot format per petites clarianes, envoltades d’arbres, i on hi arriben dos rierols provinent dels estanys superiors. El sender creua la pleta, tot arribant al Pla del Refugi, per la mateixa pista forestal, i trobant en primer pla, l’acollidor Refugi de Malniu.

Excursions circulars des del Refugi de Malniu.

Trobant-nos al ben mig del Pla del Refugi, davant del Refugi de Malniu, amb mitja jornada per endavant, i havent fet reserva de pensió al mateix refugi, la millor opció és adreçar-se al grup de guardes, preguntar horaris d’àpats i previsió meteorològica per la mateixa tarda.

Amb la informació recopilada, sols queda escollir l’excursió circular, des del mateix refugi, amb el que resta de dia. Descobrim les opcions que tenim, sempre començant i acabant des del mateix Refugi de Malniu:

  1. GR-11Coll de les MolleresPuigpedrós Serrat de les Perdius BlanquesEstany de Malniu SC-121 + SC-119
  2. SC-119 + SC-121Estany de MalniuPrat FondalEstany MalBosc de la BrocaleraSC-119
  3. SC-120els ClotsPlanell de l’AgullaRefugi de la Feixala Creu de GarraveraRoques de Llogar – [desfer camí fins el Planell de l’Agulla] SC-120b + SC-121 – Estany de Malniu
  4. GR-11Estany SecBosc de CorniolsPlanell de l’OrriForat del BouRefugi d’Engorgs – [desfer camí fins al Refugi de Malniu]
  5. Recepció del Refugi de Malniu – habitació – [desfer camí] menjador + llar de foc de pellet – habitació + dormir

L’heu encertat, la cinquena opció no ha de ser pas l’escollida, sols en cas de pluja, neu, … Amb vàries opcions sondejades, vam deixar el material prescindible durant la caminada, i vam enfilar una de les excursions circulars.

Excursió a l’Estany de Malniu.

A cota 2.100 m., davant del refugi, s’hi creuen un tou de camins, i absolutament tots, ens permeten descobrir aquest fantàstic indret de la Cerdanya; nosaltres vam optar per anar a conèixer l’estany que dóna nom al refugi i a la zona: l’Estany de Malniu.

Seguint el sender SC-119, creuem el Rec de Malniu, un petit rierol que baixa directe de l’estany. El camí s’endinsa ràpidament per boscos ben frondosos, i si hi rondeu a l’hivern, i la neu ha fet acte de presència, l’encant dels boscos és majúscul.

L’ascens no és gaire pronunciat, i els corriols voregen la muntanya molt suaument, i és a cota de 2.250 m., ja a l’inici de la Serra de l’Home Mort, on es troba una cruïlla de camins. L’un, el SC-120b, envolta la zona de la Tartera Roja, conduint cap al Planell de l’Agulla i la Feixa, l’altre, el que escollim, és el sender SC-121, que ens guia cap a l’Estany de Malniu i l’Estany Mal.

En aquest tram, deixem de guanyar desnivell, de fet es careneja una petita serra. Per anar a l’Estany de Malniu, a l’estiu, el camí deu ser ben clar, però a l’hivern i amb el bosc nevat, cal atendre molt bé els indicadors del sender, o es poden perdre fàcilment les referències, i acabar trobant la fita de l’excursió a base d’orientació amb mapes o intuïció, no badem.

És complicat escriure la sensació d’anar caminant pel bosc completament nevat, i rere els arbres, intuir una gran estora blanca… fàcilment diríem que es tracta d’un extens prat nevat, però sabíem on anàvem, ho sabeu, i el moment de trobar l’Estany de Malniu completament nevat, deixar les motxilles sota uns arbres, caminar i seure sobre un roc per admirar i compartir aquella bellesa de la natura, fou realment màgic.

L’Estany de Malniu es troba al final de la coma de la Pleta de Revellit, i als peus de l’escarpat Serrat de les Perdius Blanques, tot plegat, conforma un teló de fons increïble.

L’excursió continua fins a l’Estany Mal.

Com bé sabeu, l’afany de descobrir ens pot a molts, i un cop admirat l’entorn de l’Estany de Malniu, vam prendre l’encertada decisió de continuar caminant pel mateix sender, en direcció a l’Estany Mal.

El camí surt de l’estany que dóna nom a la zona, s’endinsa pels boscos que el voregen, tot dirigint-nos cap al Prat Fondal; aquest indret, el vam poder veure completament blanc, sols en sobreeixien els arbres i algun roc ben gran, de fet, ni vam arribar a identificar el rierol que baixa de la Serra del Campcardós, pel mig del Fener de l’Ós.

És en aquest darrer prat, on el sender SC-121 queda completament difuminat, des d’on s’emprèn un camí sense marcar enmig de l’arbrat alpí, el qual volta els peus de la Serra Masquerella, i que ens permet arribar a l’amagat Estany Mal.

L’Estany Mal es troba en un clot ben pronunciat, omplert per les aigües que baixen directament de la coma sud del Pla dels Empedrats. L’estany, com el de Malniu, estava completament glaçat i nevat, sols s’identificaven rocs i arbres.

La primera fita, compartir-ho!

Arribar en aquell paratge inhòspit, escoltar el torrent d’aigua, piular dels ocells, les petges que deixàvem sobre la neu, seure en un roc, compartir silenci i reflexions, … Tot plegat em va fer sentir afortunat.

Recentment he començat a llegir un llibre; en aquest, hi ha una reflexió que acompanya el títol, la qual m’interpel·la moltíssim: “El millor del camí, és compartir-lo”.

Compartir el camí, com per exemple el d’una excursió, ens permet descobrir molt més enllà de l’entorn que trepitgem, ens permet caminar, rumiar, escoltar i parlar, badar, … Jo ho valoro moltíssim, i fa temps que faig muntanya amb aquesta fita: compartir i descobrir.

Valorem-ho, i compartim aquesta ferma voluntat… encertarem i assolirem molts auguris!

I us preguntareu pel camí de tornada i, el de l’endemà… Us l’explicaré en un altre post, junt a les noves descobertes…!

Salut i muntanya!

By | 2020-03-16T20:53:25+00:00 marzo 16th, 2020|1 Comment

Un comentario

  1. […] Anterior […]

Deje su comentario