REFLEXIÓ: ‘Sou un grup d’esplai… doncs no podeu dormir en aquest càmping’

REFLEXIÓ: ‘Sou un grup d’esplai… doncs no podeu dormir en aquest càmping’

Com ja sabeu molts dels que em coneixeu, o em seguiu per la xarxa, sóc monitor d’educació en el lleure del Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar, un lloc on des de ben menut hi he participat, i com suposareu, de ben petit com a infant del centre d’esplai i actualment, des de farà uns 4 estius, hi participo com a monitor.

El punt de vista canvia considerablement al passar l’etapa de nano de l’esplai a ser-ne monitor, i és que quan ets infant o jove de l’esplai ets un pur participant, i per metaforitzar un xic el concepte (de forma educativa), l’infant acaba essent un tros de fang que va rodant i rodant dins l’esplai, mentre unes ‘mans’ (els monitors i les monitores de l’esplai) van educant, fent jocs, dinàmiques, excursions, colònies, cançons, etc.

Per tant, com veureu, quan ets nano de l’esplai reps i reps, malgrat que sense adonar-te, dones moltíssim als companys i monitors amb qui comparteixes esplai; quan ets nano d’esplai o agrupament, potser mal dit, ets un mer espectador. En canvi, quan traspasses la línia de nano cap a monitor/a, el punt de visió canvia radicalment respecte al que té l’infant o jove de la mateixa entitat educativa.

Com sabem, la tasca del monitor és educar en el lleure, i sovint, l’administració, les famílies, entitats companyes del sector, o fins i tot, companys/es del monitoratge, obliden que la figura del monitor/a té una responsabilitat ben important, i no sols en preocupar-se del benestar dels nanos que se’ls hi ha confiat, sinó té la responsabilitat d’organitzar el millor possible, el que dèiem abans, una activitat de dissabte, una reflexió, una sortida, una travessa, unes colònies, un curs sencer, o una celebració de la pròpia entitat, entre moltes d’altres activitats que trobaríem dins de les responsabilitats organitzatives del monitor/a.

Amb tot aquesta introducció feta, començaré a explicar-vos una situació gens agradable amb la que em vaig trobar farà concretament quatre dies contats.

Aquest estiu, torno a anar de colònies d’estiu amb el Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar; al igual que l’any passat, sere monitor del grup més gran de la colònia de l’esplai. El grup més gran de la colònia, durant els cinc primers dies (de deu dies que duren les colònies) marxen de ruta, una ruta que els monitors de cada any estableixen.

Enguany, amb les meves companyes de monitoratge d’aquest grup de l’esplai, ja tenim el projecte de la ruta ben encaminat, bé ‘encaminat’ no seria la paraula adient, el tenim ben decidit. Decidit vol dir, que sabem la ruta, l’inici i el final d’aquesta, sabem les distancies de les etapes, coneixem (de moment, sobre mapa) les vies d’escapament àgils, sabem la localització i els números de telèfon de serveis importants en cas de necessitat (centre mèdic, seguretat, etc.), les notificacions a la Generalitat s’estan duent a terme, etc. I com bé suposareu, si heu llegit bé la llista, i coneixeu el sector o l’activitat força bé, us mancarà a la llista el punt de: lloc per dormir.

Organització de la ruta d’esplai

Quan s’organitza una ruta, s’han d’assolir un munt de punts de caire organitzatiu, abans d’emprendre amb els participants la respectiva ruta, i un d’aquests és on es dorm. A les entitats d’educació en el lleure, com podem ser els esplais o agrupaments escoltes, ens pot fer certa il·lusió poder acampar lliurement a la muntanya amb les tendes i dormir enmig del bosc. Tot i la il·lusió real d’entitat i monitors, la Generalitat contempla aquesta activitat i s’hi ha d’estar a l’aguait sempre. En el cas de les acampades, estan regulades al ‘Decret 137/2003 de 10 de juny, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys’, a l’article setè del mateix decret, és regulen les ‘acampades juvenils’. En aquest article, clar i concís, s’hi estableixen certs punts que tota entitat que realitzes una acampada juvenil, hauria de complir per tal de poder-la realitzar de forma totalment legal. Si som monitors o entitats, sabrem que malgrat s’han de tenir en compte i complir-los moltes vegades, es salten a la lleugera o no es compleixen fil per randa la normativa. Però com bé suposareu, aquest no serà el cas de la ruta que estic explicant en aquest mateix post.

A casa nostre, al CEP Premià de Mar, tothom és conscient de la normativa vigent, i pel que fa en aquest aspecte, comptades vegades no hem seguit les pautes de l’article 7è del Decret 137/2003, que regula les acampades juvenils. És per això que per anar tranquils (els monitors/es), enguany vam optar per trobar-nos càmpings durant la ruta i així llogar la parcel·la en qüestió, acampar-hi i oblidar-nos de possibles ‘rifi-rafes’ amb l’administració.

Tot i així, teníem un projecte inicial de ruta força engrescador, el qual tenia com a inici i final, la vila de Montagut, a la Garrotxa. La ruta passava per Montagut, Sadernes fins arribar a Sant Aniol d’Aguja, i allà fèiem mitja volta i refèiem el mateix camí fins a Montagut. Com he dit, ‘teníem’ aquest projecte de ruta. El cas és que el vam haver de modificar per varies causes, les quals abans d’emprendre el següent redactat d’opinió personal, les causes i motius que ens vàrem trobar durant el projecte, eren totalment licites.

En primer lloc, contactàrem amb el ‘càmping Montagut’ el qual ens digué, de forma molt cordial (tal com es cita a la seva pròpia web) que en les seves instal·lacions no s’admetien ‘grups de joves’, al parlar amb el mateix càmping se’ns especifica que la norma era explicita per grups d’esplai o agrupament com era el nostre cas. No fou un gran problema, ja que vam trobar una opció substitutiva ben àgilment, ens instal·larem en un altre càmping de la mateixa vila, on des d’un inici no ens van posar cap mena de pega, tot el contrari.

Com he dit, la ruta començava a Montagut, i seguia cap a Sadernes, el qual forma part de la vila de Sales de Lierca (un conglomerat de quatre viles ben menudes). La vila de Sadernes, per dir-ho d’alguna forma no té absolutament res més que el petit càmping que es situa a l’entrada de la vila. Al igual que el primer càmping, vam contactar amb aquest, i malgrat a la seva web no ho explicava, el correu electrònic de resposta, a la demanda de reserva d’un espai d’acampada pel grup que anem de ruta, fou ben clara (i literal): ‘Bona tarda Pau, em sap greu però no agafem grups d’esplai per les males experiències que hem tingut. Gràcies.’. El correu electrònic que vam enviar al càmping fou molt correcte, més aviat molt elegant, i explicant i argumentant que el grup que duem de ruta, no és gens conflictiu, ni res per l’estil, tot el contrari, donant a entendre, que no generaríem cap mena de malestar a les instal·lacions. Aquesta argumentació la vam fer simplement per avançar-nos a una possible condició del càmping com la que ens havíem trobat al ‘càmping de Montagut’; la resposta al correu electrònic de gairebé unes 1.000 paraules i elegant a l’hora d’expressar-nos, i amb un missatge clar i empàtic, fou la que us he escrit anteriorment: ‘Bona tarda Pau, em sap greu però no agafem grups d’esplai per les males experiències que hem tingut. Gràcies.’. Com entendreu, no vaig respondre, i estic esperant a publicar aquest extens article per adjuntar-li a la resposta d’agraïment per la confiança dipositada. És més, el dia 2 de juliol passarem pels càmpings citats, per almenys presentar-nos i que ens posin cara, una cara que de segur no els generarà desconfiança.

Abans de continuar amb el següent i darrer punt, un punt que serà breu i concís, es tracta de la manca o inexistència de comunicació per part de l’Administració corresponent cap a l’entitat o monitors.

Respostes dels càmpings

Les dues respostes clares, dels dos càmping, el de Montagut i el de Sadernes, són totalment licites, i òbviament tenen tot el dret del món en donar aquestes respostes, faltaria més. Simplement vetllen per benestar de la clientela que tenen (en el cas del primer càmping), i es d’entendre, que el segon càmping, el de Sadernes, vetlla pel benestar de les instal·lacions o… no ho se pas, diria que em manca un xic d’informació per redactar quelcom més (sobre aquest càmping), ja que la resposta fou molt breu: […] no agafem grups d’esplai per les males experiències que hem tingut […].

Com he dit i repeteixo, no critico en cap moment, ambdues respostes negatives rebudes per part d’aquests càmpings. Ja que la del primer càmping és una resposta totalment de màrqueting, de marca pròpia, si els clients que hi van any rere any, saben que allà estaran tranquils, sense que cap grup de joves pugui ‘molestar’ o ‘interrompre’ el benestar de les seves vacances al càmping, doncs com diria una professora que vaig tenir: ‘no a lugar’.

El que em fot més (per parlar clar i català), és que unes males experiències al càmping de Sadernes, creades molt probablement per grups de gent jove, de grups d’esplai o d’agrupaments escoltes, ens impedeixin (en aquesta ocasió, al grup de joves del CEP Premià de Mar) o impedeixin a altres grups de joves ‘tranquils’ i que desitjen pernoctar en un càmping amb l’únic objectiu de descansar i així poder continuar la ruta per la zona.

Doncs el cas és que això no té nom, és una tocada de nassos increïble, per dir-ho (en base a una hipòtesi) uns monitors/es o grups de joves que no es saben comportar decentment o controlar als nanos (en el cas dels monitors/es) per tal que al càmping s’hi respiri un bon ambient o hi hagi un clima decent; per tant un mal comportament d’uns tercers no hauria d’impedir (a la llarga, i a causa de les males experiències creades) que tercers grups o entitats, poguessin pernoctar o participar de les instal·lacions dels càmpings que es trobin en aquestes situacions.

Com he dit, aquest post, quan l’hagi publicat, i difós per les respectives xarxes personals, els hi enviaré al càmping de Sadernes, en un correu electrònic en el qual agrairé la confiança per parlar clar i directe, i alhora, esmentar el disgust que vam obtenir al rebre un correu electrònic tan poca confiança dipositada cap al grup i monitors, els quals vam fer una extensa explicació del grup que participava de l’activitat. Com he esmentat abans, la resposta dels càmping és totalment lògica, el càmping en qüestió no es vol tornar a enganxar els dits amb un grup de joves. El dies 2 i 3 de juliol ens veurem amb ells, i ens hi presentarem com el que som, uns monitors d’esplai decents, amb dos, tres i fins i tot quatre dits de front, ja que no som uns eixelebrats i que les colònies d’estiu, i la respectiva ruta, són per xalar amb el grup de nanos, educar-los i créixer plegats, gaudir amb i de l’entorn natural i a la vegada, gaudir de totes les activitats i dinàmiques que s’organitzen des del monitoratge.

Com he citat abans d’emprendre aquesta reflexió totalment personal, sobre la negativa dels càmpings esmentats, voldria fer esment d’una cosa molt breu. Abans he apuntat la legislació vigent pel que fa a les acampades juvenils. El cas, és que paral·lelament al contacte establert amb els càmpings, vam contactar amb l’Ajuntament de Montagut, per tal de preguntar si podriem pernoctar a la zona de Sant Aniol d’Aguja (terme municipal de Montagut), la resposta, fins a dia d’avui ha estat inexistent; al passar una jornada des de l’enviament corresponent, vam decidir preguntar a l’Associació d’Amics de Sant Aniol d’Aguja, els quals treballen de forma coordinada amb l’objectiu de vetllar per la zona i en concret de la seva ermita i paratges adjacents, podreu trobar molta més informacio, sobre la seva activitat, al seu portal web (Amics de Sant Aniol d’Aguja).

Com us he comentat, al no tenir cap mena de resposta per part de l’Ajuntament de Montagut, vam decidir tirar pel dret, i contactar amb aquesta associació per veure si ens podrien informar de qualsevol possible permís per poder-hi pernoctar. La resposta fou molt cordial, i com bé suposareu, també fou de caire negatiu, ja que fins i tot la seva Associació, fa periòdicament mans i mànigues per aconseguir permisos pper desenvolupar-hi tota mena d’activitats de restauració de l’antic refugi de Sant Aniol d’Aguja. A més, en el mateix correu electrònic, se’ns informà de que a l’estiu, la zona s’acostuma a omplir d’agents rurals que hi duen a terme la seva necessària tasca pels parcs de Catalunya.

Per anar acabans, també volia expressar que això, no sols passa a càmpins, sinó que pot passar a arreu, ja sigui en càmpings, cases de colònies, albergs, piscines municipals, serveis d’oci, etc. I que la mala experiència amb un grup, a la llarga, dongui una negativa directe a un tercer grup que desitja participar de les respectives instal·lacions, és una bona tocada de nassos.

Missatge de reflexió

Amb aquesta extensa reflexió, volia donar paraula als meus pensaments i rumiades, sobre el que ens hem anat trobant aquestes darreres setmanes, al anar organitzant aquesta ruta del grup de joves del CEP Premià de Mar, que ja avancem que serà fantàstica, que ens ho passarem d’allò més bé, i que xalarem com ho hauriem fet si haguéssim fet sols la ruta que teníem al primer projecte, ara dir que el projecte s’ha vist considerablement modificat, ja que comencem a les Preses (a la Vall d’en Bas), i passem per Olot, Castellfollit de la Roca, Montagut, Sadernes i Sant Aniol d’Aguja, tot i que les etapes han estat ben modificades.

Per altra banda, faig una crida ben humil, al bon comportament dels esplais, agrupaments i grups de joves, durant tot aquest estiu (i sempre) a les zones de muntanya, ja que un mal comportament, és molt probable que acabi afectant i molt, a terceres persones, grups o entitats.

Per últim, dir que de segur que no som el primer, ni el darrer grup d’esplai que ens trobem amb aquesta situació (poc agradable), ja que reps quelcom del que en tens la consciencia ben tranquila de que en el teu cas concret no passaria res del que eviten els càmpings o les instal·lacions que donen la mateixa negativa que ens hem trobat, i que repeteixo, és totalment legitima per part d’ells, de licita ho hauria de ser acotant a casos concrets, i a casa nostra, ja asseguro que no ho sería pas. Per tant tinguem un bon comportament a les instal·lacions dels càmpings, cases de colònies, i d’aquesta forma no evitarem a la llarga, la participació i el gaudir de futurs grups en les mateixes instal·lacions.

Salut, gaudim del lleure, de l’estiu i de la natura, i fins ben aviat família!

By | 2017-08-16T21:29:28+00:00 junio 21st, 2016|0 Comments

Deje su comentario