Retorn a la Vall de Besiberri

Retorn a la Vall de Besiberri

Fa un parell d’anys vaig visitar la Vall de Besiberri per primera vegada, vaig fer nit al Refugi de Besiberri (FEEC) i l’endemà vaig emprendre una de les travesses més agosarades que he fet mai, a mig matí coronàvem el Besiberri Sud i el Comaloforno i a continuació ens endinsàvem al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Aquest agost he tornat aquesta vall pirenaica, i quin retorn! L’objectiu era el mateix, endinsar-nos en aquesta vall de l’Alta Ribagorça, fer nit al refugi lliure, i l’endemà fer els cims del Besiberri Sud i Comaloforno i tornar a baixar al Refugi Conangles on ens esperaria el cotxe per tornar a casa.

L’excursió a l’Estany de Besiberri

Ens arribem fins a l’aparcament del Refugi Conangles, situat just abans d’entrar el túnel de Vielha, allí podrem aparcar el vehicle còmodament, ens equipem i comencem a caminar. Aparcarem i en unes quantes passes ja haurem creuat la Noguera Robagorçana i ens endinsarem a la fageda, la qual protagonitza les parts més baixes de la vall.

El camí és ample, creuarem una barrera forestal i a pocs minuts ens trobarem el primer creuament amb indicadors, seguim el camí cap a l’Estany de Besiberri. Continuem caminant per pista forestal, fins que al voral esquerra d’aquesta ens apareixerà un corriol ascendent, constantment marcat amb fites de fusta pintades de groc.

El corriol creua la fageda i va desfent la Vall de Barravés i en breus, ens endinsem a la Vall de Besiberri i l’ascens comença a pronunciar-se. El sender es va trobant la pista forestal i però seguirem pel mig dels boscos, de fet, si es prefereix, gran part de l’ascens es pot fer caminant còmodament per aquesta pista forestal, això el transforma amb un tram menys abrupte i assequible per a qualsevol excursionista.

Ja ens trobem a l’inici de la Vall de Besiberri, i en tot moment anirem escoltant la remor del Barranc de Besiberri, el riu que baixa directament del desglaç del massís i de l’acumulació natural a l’Estany de Besiberri, el nostre primer objectiu.

Un cop passada la zona de la Talladeta, ens trobarem un pont d’obra, que ens permetrà seguir el camí d’ascens per l’altre vessant de la Vall, això sí, l’ascens es pronuncia considerablement per un bosc ben alpí i a l’obaga de la vall.

És ben cert que creuat aquest pont comença el tram més pronunciat de l’excursió, però les vistes et fan badar durant tot l’ascens i en un tres i no res el corriol et puja fins a 2.010m i et dona la benvinguda a l’Estany de Besiberri, el qual es troba a uns 1.980m.

Un cop ens trobem l’Estany tots ens hi voldrem banyar ràpidament, però us aconsello vorejar l’estany, arribar a la pleta del mateix i allà preparar-se per un bon bany alpí i aprofitar per fer-hi un mos de mig matí o dinar-hi, i sobretot, fem el que fem, respectem l’entorn, ens trobem en una vall de gran bellesa i de ‘fàcil’ accés per als turistes i muntanyencs, per tant, seny i a gaudir-ne de valent!

Aproximació al Massís del Besiberri

El nostre objectiu inicial era fer nit al Refugi de Besiberri, i l’endemà fer els cims del Besiberri Sud i el Comaloforno, però la previsió meteorològica de darrera hora era força amenaçadora per al dia de l’ascensió als tres-mils i vam decidir fer un canvi de plans i ascendir als cims aquell migdia i durant la tarda i vespre fer el descens d’una tirada, una decisió agosarada i previsora per l’endemà.

A mesura que anàvem aproximant-nos a l’Estanyet, just al lateral del refugi, ens trobàvem parelles i grups d’alpinistes que venien del Massís del Besiberri, i les indicacions o comentaris que ens feien eren força similars: ‘No hem pogut fer el Besiberri Sud per la gran congesta de neu abans de la Collada d’Abellers’ o ‘Si no porteu grampons o piolet, oblideu-vos d’aproximar-vos al Sud’.

  • Al Massís del Besiberri s’hi pot arribar per diferents punts, l’un és des del Parc Nacional, l’altre és per la Vall de Besiberri, la qual visitem en aquesta ocasió, i l’altre és des de la Vall de Boí i els seus Estanys de Gémena, els quals vaig presentar-vos farà un any! Descobrim els Estanys de Gémena!

Amb tot aquest conjunt de comentaris vam posar seny i fer una bona excursió pel massís en direcció el Bessiberri Nord i fer via sense fer nit al refugi.

Creuada la zona de l’Estanyet vam dirigir-nos a la vessant nord de la vall i ascendir els Llastres de Besiberri per unes canals força aèries, on ens vam trobar una parella d’aragonesos força desorientats i que vam poder ajudar amb un mapa que duien.

La trinxada física fou salvatge, vam fer un parell de canals ben aèries, creuant rierols i prats de gespa penjats, i ja passades les canals, vam sortejar un parell de congestes tot caminant per les tarteres que les envoltaven.

Des d’aquell indret, i durant tot l’ascens, podíem gaudir de les panoràmiques de la Vall del Besiberri, de gran part de la vessant oriental del Massís de la Maladeta (Aragó), i de tota la vessant occidental del Massís de Besiberri. Fent via ascendent, ens vam arribar a un petit coll de la cresta nord del Bessiberri Nord situada a gairebé 2.900m d’alçada. Allí ens trobàvem just a l’entrada del gran Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, de fet la Vall de Besiberri forma part de la seva zona perifèrica.

Era tard, i tot el Massís de la Maladeta ja començava a ser engolit per uns núvols ben amenaçadors, i de fet, des d’Aigüestortes també entraven grans nuvolades i boirines acompanyades de fortes rafegues de vent, el més assenyat fou baixar i desfer camí, això si, evitar les canals que havíem pujat i fer camí per les tarteres i prats fins arribar al Refugi de Besiberri, allí el camí s’alleugeria i si s’arribava a fer fosc no hi hauria cap mena de complicació.

Descens del Massís de Besiberri

Vam fer moltíssima via de descens, en poc menys d’una hora vam baixar al Refugi de Besiberri, uns 700m de desnivell negatiu. El refugi estava ple, vaja hi havia 8 persones, i fora hi havia una parella preparant el bivac, això sí, en cas d’emergència, en cada llit del refugi i caben dues persones en posició perpendicular.

Al refugi vam xerrar un xic amb els hostes, i a continuació vam continuar amb el descens: fou espectacular! Durant aquella hora i escaig vam passar de veure enfosquir tota la Vall de Besiberri, juntament amb l’Estany de Besiberri, a endinsar-nos al Barranc de Besiberri per un bosc ben fosc, on els frontals ens van permetre baixar el corriol i senders còmodament fins al Refugi Conangles.

Sens dubte es tractà d’una excursió ben digne i assenyada davant les previsions de l’endemà. Me’n alegro un munt d’haver tornat a visitar la Vall de Besiberri, el seu estany i el Refugi de Besiberri i us engresco a visitar aquesta espectacular vall de l’Alta Ribagorça.

Desitjo que l‘explicació us sigui d’ajut o us engresqui a visitar i rondar aquesta fantàstica vall i massís, hi podeu anar amb la família, amics o grups i entitats, és un paratge que t’acull i et fa badar amb tots els elements que et vas trobant pel camí, siguin corriols, gripaus, avets, fites i rocs, rierols, … camina i descobreix l’entorn!

  • Recordeu que sempre aconsello llegir i orientar-vos en aquest i tots els meus articles de muntanya amb un plànol de la zona al costat; de fet, en format digital, us recomano el de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el podeu trobar al següent enllaç: AQUÍ.
By | 2018-08-10T10:26:16+00:00 agosto 6th, 2018|1 Comment

Un comentario

  1. […] primera opció i més atractiva per la seva alçada és la del Massís dels Bessiberri; es tractaria de pujar fins a la Collada d’Abellers; un cop assolti hem de saltar al Besiberri […]

Deje su comentario