Rondant per les Capçaleres del Ter i del Freser

Rondant per les Capçaleres del Ter i del Freser

Aquest novembre hauria fet un any de la darrera visita muntanyenca al Circ d’Ulldeter, en aquella ocasió vaig fer el meu primer Gra de Fajol i amb un xic de neu i tot; però aquest cap de setmana, la visita a Ulldeter, ha tingut altres muntanyes com a protagonistes.

La ruta programada, combinava diferents circs de la zona; en primer lloc el d’Ulldeter, a continuació el Circ de Bacivers, i un cop allà, decidiríem si continuar més enllà, en direcció Carançà o restar a la petita vall de Comamitjana; tota aquesta ruta tenia un denominador comú, ja que formen part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

Amb tota aquesta combinació de muntanyes dins del Parc Natural, l’aventura i la descoberta, estaven més que assegurades.

Per cert, us recomano llegir aquest i tots els meus articles de muntanya amb un plànol de la zona al costat; en format digital, us recomano al de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el podeu trobar al següent enllaç: AQUÍ.

Inici de la travessa: Circ d’Ulldeter

Hi neix el riu Ter, i per aquest motiu rep el nom d’Ulldeter; és un circ muntanyós que delimita gran part de la comarca del Ripollès amb el Conflent (comarca de la Catalunya Nord); el circ està format per tres grans cims: el Pic de la Dona (2.702m), el Bastiments (2.881m) i els Gra de Fajol (2.714m i 2.556m); i gran part del circ, està ocupat per l’estació d’esquí de Vallter 2000.

A Ulldeter hi he estat en forces ocasions, però com he dit, feia gairebé un any de la darrera visita; avui la ruta té l’objectiu d’enllaçar diferents cims de les Capçaleres del Ter i del Freser; just després d’aparcar el cotxe al darrer pàrquing de l’estació d’esquí de Vallter 2000, ens disposem a caminar cap a la Portella de Mentet.

Hi arribarem des del darrer aparcament de l’estació d’esquí de Vallter 2000; allí hem de començar a seguir les marques blanques i vermelles (en desconec el GR); creuarem el Pla de la Portella, i en breus ja trobarem la torrentera que baixa des del coll; l’hem de seguir amunt i després d’uns 300 metres de desnivell positiu, ja haurem arribat a la Portella de Mentet, sens dubte, una molt bona pujada per començar la travessa.

La Portella de Mentet o Porteille de Mantet, dona la benvinguda a la Réserve Naturelle de Mantet, aquesta ja a França; durant gran part de la travessa, anirem caminant per la vora de la frontera entre Catalunya i França.

Ja a 2.411m, l’ascensió fins al capdamunt del circ no ha acabat; toca continuar caminant en direcció al primer cim; un cop arribem al coll, hem de girar en direcció nord-oest, i seguir el sender que puja al Pic de la Dona; abans d’arribar-hi, ens trobarem amb un petit turó, on podrem descansar un xic, però no us atureu gaire, que per arribar al cim, encara queden més d’un centenar de metres de desnivell positiu.

Un cop fets aquests darrers metres de desnivell, haurem arribat al Pic de la Dona, el primer cim del Circ d’Ulldeter; a 2.702m, i amb un dia clar s’hi pot veure tot Ulldeter, i observar (rere la Marrana), la Vall del Freser; si ens girem en direcció nord-est, veurem el massís del Canigó; però el dia que hi vàrem pujar nosaltres, feia força núvol, i amb prou feines es veia Ulldeter i la zona de Bacivers.

Travessa a cavall del Ripollès i Conflent

Un cop deixem enrere el Pic de la Dona, encarem les Xemeneies de Bacivers; aquesta carena, que ja planeja força respecte l’ascensió que duem, ens permet coronar dos turonets: el Cim de Bacivers (2.691m) i el Puig d’Ombriaga (2.639m); carenejant aquesta part del circ, arribem al Coll de la Geganta; en aquest punt de la ruta, ens desviem del sender que puja al Bastiments per l’Esquena d’Ase, i ens endinsem al Circ de Bacivers.

El Coll de la Geganta separa la vall d’Ulldeter i la de Bacivers; per tant la caminada pel Ripollès ha enllestit, almenys de moment, i en aquest punt donem la benvinguda a la comarca del Conflent, ja a França; el camí del Coll de la Geganta als Estanys de Bacivers és ascendent però força suau; allí ens podem banyar tot gaudint de les vistes panoràmiques del Circ de Bacivers; acte seguit, toca pujar-lo!

El primer cim s’assoleix just després d’un fort ascens des dels Estanys de Bacivers; es tracta del Pic de Prats de Bacivers, aquest ja a 2.844m; com veieu hem deixat enrere la cota dels 2.600; aquest cim ens dona una panoràmica ben diferent a la que hem vist fins al moment; podem veure gran part de la comarca del Conflent, les valls laterals del Circ de Bacivers, l’esquena dels cims del Circ d’Ulldeter, i tota l’Esquena d’Ase que ascendeix al Bastiments pel circ des del Coll de la Geganta.

Deixem enrere el Pic de Prats de Bacivers, i el baixem per la banda contraria per on l’hem pujat, ens dirigim cap al Coll de Bacivers; aquí en Roger i jo vam fer una aturada tècnica per decidir que fèiem a partir d’aquell punt; la decisió fou clara després de veure la panoràmica de la Vall de Comamitjana: deixar les motxilles al Coll de Bacivers, pujar el Bastiments, i tornar a baixar a cercar les motxilles i anar a fer nit als Estanys de Comamitjana.

Tornem al Ripollès tot fent el cim del Bastiments a mitja tarda i amb moltíssima boira; ja a 2.880m, al cim del Piolet de Bastiments, decidim que s’han acabat les ascensions pel dia d’avui, i que tot el que resta és baixada.

La solitària Vall de Comamitjana

Al Coll de Bacivers, arribem a darrera hora de la tarda, i d’allí baixem directes als Estanys de Comamitjana; el desnivell negatiu és imponent, molt dret i amb poca distància.

Durant tota la baixada, anem descobrint racons de la vall; en varies ocasions ens trobem amb diferents grups d’isards o cabirols que ens prenen atenció i malauradament fugen esperitats; i és que en cap moment es pretén alterar el seu entorn, però la fugida per part dels animals, que no estan acostumats a l’esser humà, és inevitable.

Tot plegat és una autèntica passada; la Vall de Comamijana és similar a un embut: l’entrada a la vall és força ‘estreta’, però el cap forma gairebé un circ amb diferents cims: Bastiments, Pic de Freser (2.835m), Pic de l’Infern (2.869m) i Pic de Dalt de Comamitjana (2.752m), aquest darrer just a l’entrada de Comamitjana.

Passar una nit a la solitària Vall de Comamitjana és espectacular; la panoràmica estel·lar que és té es meravellosa; la Via Lactea es veia a la perfecció, i estrelles i constel·lacions es poden apreciar amb claredat; com intuïu: contaminació lumínica, nul·la.

Això si, el matí va ser fred i sec; és una vall molt tancada, i la llum del Sol, fins a quarts de deu no va arribar als Estanys de Comamitjana.

Aquest segon dia de travessa ja no ens endinsaríem més pel Conflent, era hora de tornar cap a l’estació d’esquí de Vallter 2000; per sortir d’aquesta vall, vam optar per ascendir el Coll de Freser per la vessant francesa, que ve a ser: Comamitjana.

L’ascensió no és especialment dura comparada amb les anteriors de la mateixa travessa, però per emprendre la jornada és un tram ben potent; un cop dalt del Coll de Freser ens trobem amb dues panoràmiques ben dignes; l’una de la Vall de Comamitjana, i l’altre, nova en aquesta travessa, la de la Vall del Freser, ja a Catalunya.

Adéu-siau Capçaleres del Ter i del Freser

La travessa es va enllestint, i un cop al Coll de Freser (2.704m) el camí de tornada és clar com l’aigua; baixada per la tartera del coll i arribar als primers rierols que nodreixen el Freser; d’allí, en comptes de baixar fins al primer clot de la Vall del Freser, on ens trobaríem el Camí de Núria a Ulldeter (GR-11), optem per seguir la cota de nivell fins al Coll de la Marrana; aquesta opció, més alternativa, et permet no perdre desnivell tot seguint un sender (no molt clar) per la zona de la Feixa Llarga, just a la vessant sud-oest del Bastiments.

Des de dalt del sender a la Feixa Llarga, ja es comença a veure el transit humà pel GR-11, o pels cims dels voltants; quan s’arriba al concorregut Coll de la Marrana la multitud humana fa preuar la solitària Vall de Comamitjana.

El Coll de la Marrana ens permet observar tota la Vall del Freser i la Vall d’Ulldeter; alhora ens va permetre avaluar la travessa d’Ulldeter que havíem fet el dia anterior, tot coronant els diferents cims (excepte els Gra de Fajol, que es poden coronar des del Coll de la Marrana).

No triguem gaire en posar-nos a caminar de nou, deixem enrere tota la Vall del Freser, i per tant la seva capçalera; un cop sota del Coll de la Marrana, hem d’aturar-nos per decidir el millor camí; al tenir el cotxe aparcat al darrer aparcament de Vallter 2000, baixar Ulldeter per la zona del Pla de la Calma, on es troba l’actual refugi, seria una ximpleria, ja que després ens tocaria pujar a l’estació d’esquí per la carretera d’asfalt; és per aquest motiu que escollim creuar la zona de l’Estany Fonedís, arribar al Refugi vell d’Ulldeter, i d’allí baixar les pistes d’esquí fins les instal·lacions de Vallter 2000.

Un cop a l’aparcament, ja diem adéu-siau a les Capçaleres del Ter i del Freser; la travessa, un xic rocambolesca, ha enllestit; els paratges que hem vist han estat espectaculars, el físic no ens ha fet ‘males passades’ i la meteorologia s’ha comportat d’allò més; sens dubte, una excursió i descoberta esplèndida.

Salut i muntanya!

(A continuació, un recull d’imatges de la Vall de Comamitjana i de la Vall del Freser)

By | 2017-08-22T07:53:34+00:00 agosto 21st, 2017|0 Comments

Deje su comentario