Som monitors? Doncs comportem-nos com a tals!

Som monitors? Doncs comportem-nos com a tals!

Molts dels que som monitors d’educació en el lleure, ja sigui en centres d’esplai, agrupaments escoltes, casals d’estiu, etc. som conscients de la gran (i necessària) tasca social i educativa que realitzem al llarg de la nostra activitat, alhora som conscients de que aquesta tasca que fem no sols es realitza amb les activitats, dinàmiques, gimcanes, cançons, que preparem amb tanta il·lusió durant les jornades prèvies a l’activitat, la tasca educativa que fem també és el mirall on es veuen reflectits tots els infants i joves que dissabte rere dissabte participen de les nostres activitats.
Si som monitors i monitores tenim la responsabilitat de crear un bon mirall per que els nanos s’hi puguin imaginar d’aquí uns anys d’aquella forma, i per tant, puguin començar a créixer tenint un referent més que els de casa o els de l’escola, i es que es una opció i no pas una obligació; per altra banda, si de tot això en som conscients, que crec que si ets monitor/a d’educació en el lleure, es té força assumit, per que no sempre ho apliquem amb els companys monitors? O simplement, per que ni ens ho plantegem a vegades?
La resposta diria que és ben senzilla, estem força acostumats a mirar-nos el melic i no mirar si el que fem pot afectar a una companya de tasca (un monitor d’una altre entitat, o també, a un company de la nostra pròpia activitat). L’argument és simple, no sols podem esdevenir un mirall per els infants que eduquem setmana rere setmana o durant l’estiu, també ho podem ser per tots els nostres companys.
Tots i cadascun de nosaltres aprèn de tothom, i constantment ens equivoquem, però el millor de tot és saber a reconèixer l’errada i rectificar la següent vegada; sovint per fer aquest pas, ens es molt més senzill veure’ns errar en un ‘mirall’, que no pas, que ens vingui un tercer a dir que l’hem pifiada i de quina manera… Es així, l’orgull ens pot!
Amb això, vull recuperar el fil del darrer article que vaig escriure, el recordeu?: ‘REFLEXIÓ: ‘Sou un grup d’esplai… doncs no podeu dormir en aquest càmping‘; el cas es que la reflexió em va dur al punt de valorar el bon comportament (sempre necessari) de les entitats, grups de joves o monitors durant les activitats, concretament durant les activitats d’estiu, les quals són (com sabem molts de nosaltres) les que et permeten més llibertat en el terreny (mai parlant en termes legislatius); d’aquesta llibertat que jo esmento, n’hem participat tots, ja sigui quan érem nanos del nostre esplai (de forma menys conscient), o quan n’hem estat monitors, ja sigui amb un acte enriquidor o mes aviat negatiu i fins i tot poc ‘legal’ per dir-ho d’alguna forma… I amb això vull contemplar tots els nivells, dels quals, personalment no els vull pas conèixer tots, ni fer-ne esment de tots els que si que conec; tot i així si que n’agafaré uns quants que faré servir d’exemple per rumiar un xic.
Un cas clar, és el de crear malestar en una casa de colònies, càmping, alberg, etc. El malestar pot estar creat per varies qüestions, un mal comportament dels participants (nanos o monitors), la convivència amb els propietaris o administradors de la casa, que la relació esdevingui tensa o fins i tot conflictiva per motius quotidians; de tot i mes ens podríem trobar en una casa de colònies, que si la higiene i neteja dels espais exteriors i interiors, que si la piscina s’ha embrutat excessivament i a consciencia, que si s’ha embrutat la pista de basquet amb pintura i s’ha assecat amb el Sol, que si no s’ha fet un ús apropiat del material de l’alberg, desperfectes materials, etc.
Mil motius són els que poden generar un malestar amb aquell col·lectiu, les instal·lacions i administradors; i que molt probablement l’experiència rebuda amb aquell grup concret s’acabaria generalitzant al  col·lectiu i, per tant, afectant a tercers, com és el cas que ens hem trobat enguany, la Silvia, l’Adriana i servidor, a l’hora d’intentar reservar una parcel·la en el càmping de Sadernes… La resposta fou clara i legitima: ‘no agafem grups d’esplai per les males experiències que hem tingut’. Sincerament és una bona tocada de nassos, i a vegades, no sempre, paguen justos per pecadors. I és que la realitat és exactament així, […] malauradament alguns esplais o caus no sempre tenen actituds positives i això ens acaba afectant a tots i a totes […] aquestes foren les paraules d’un lector de l’artícle que us he citat farà ben poc, el darrer.
Quan ets monitor, com deia a l’inici tens unes responsabilitats ben grans i admirables per a molts, a part d’esdevenir el referent pel grup de nanos, i per altra banda (crec que la principal) realitzar una importantíssima tasca educativa, no pots tenir la il·lusió de fer el brètol, i descuidar la teva única tasca, els infants i joves.
El fet de ‘descuidar’ la tasca és el simple fet de tenir en ment que aquells dies, són les vacances del monitor, i allí es va a gaudir i a xalar amb els amics i companys. Com és obvi, en el món de l’esplai ho vivim molt, la tasca del monitor és voluntària, i a l’estiu es va de colònies i de campament per que en gaudeixes un munt, preparant activitats, sortides i dinàmiques pels nanos, però alhora pertanys a un grup de companys (monitors) amb qui hi comparteixes un munt de coses, això si, mai s’ha d’oblidar quin és el motiu del per que hi som a la casa de colònies, terreny d’acampada, càmping, alberg, …
Males experiències en tenim tots, i que de segur que n’apareixeran de més, alhora segur que coneixem males pràctiques de companys monitors d’altres centres d’esplais o agrupaments, o fins i tot del nostre propi centre, que desitgem amb el cor a la ma no trobar-nos en la mateixa situació, ja sigui per l’angoixa que ens provocaria o per la manca de formació o de reflexes necessaris en una situació similar.
La solució a tot això és ben senzilla, crec jo vaja, és tenir clar el per que de tot plegat, saber per que s’està en una casa de colònies; ser conscients de que tots els nanos que descansen a les seves habitacions, estan descansant perquè demà els hi espera una gran jornada plena d’aventures, les quals dinamitzaran amb tota l’energia del món, els seus monitors i monitores, i que si aquests no descansen el suficient, mancarà la ‘màgia de l’esplai’ necessària per aquella aventura.
Tots els que realitzem aquesta tasca d’educació en el lleure som ben grans, i ho hem de saber, però no ens podem deixar encegar amb aquest missatge i l’hem d’aconseguir transmetre a tots els infants i joves que participen de les nostres activitats. La bona conducta per part dels monitors, generarà confiança, per part de la societat, en aquest sector, i sovint és del que ens queixem: l’Administració no confia prou amb l’esplai o el cau. Doncs potser els hi hem de donar una imatge de confiança, una imatge de tasca seriosa, una bona pràctica i metodologia admirable, una gestió ordenada, actitud elegant i positiva davant d’altres organitzacions, … tot això i més ens permetran accedir a tot allò que ens proposem, i d’aquesta forma, el lleure català continuarà present dins la nostra societat durant anys i anys.
By | 2017-08-14T19:02:48+00:00 junio 23rd, 2016|0 Comments

Deje su comentario